Alimentària rima amb rutinària

Dilluns arrenca un nou Intervin, el saló del vi dins d’Alimentària, una de les fires d’alimentació i begudes més importants del món (o almenys això diuen). I arrencarà, de segur, noves rutines que any rere any vas detectant.

intervinHi haurà, de segur, el típic comentari d’algun celler que et dirà, amb cara d’outsider, “hi som perquè s’hi ha de ser” . I també hi haurà les típiques converses de: “ostres, aquella bodega aquest any no ha vingut, es veu que les estant passant magres”, o “fulanito s’ha emprenyat amb Fira de Barcelona perquè els col·locaven l’estand amagat rere el lavabo i han passat de venir”.

El que està clar és que Intervin es ven com la fira que “Descorcha nuevos mercados para el vino”, que hi faran cap importadors, distribuïdors, majoristes, canal Horeca, retail i chefs de prestigi buscant nous productes per comercialitzar o oferir als seus clients; i que 650 cellers hi seran presents amb els seus productes amb la finalitat d’accedir als mercats emergents (m’encanta això d’emergents… quins són aquests països? Qui decideix els que són emergents i els que no.? ).

Intervin tindrà de segur, alguna de les facetes que anuncien els de Fira de Barcelona, però sense cap dubte, continua sent una fira de vanitats: de veure qui té l’estand més luxós, les hostesses més guapes i la millor localització. És allò de “qui la té més grossa”.  Fira per establir contactes i contractes; per fer negocis; però alhora un saló que busca l’ostentació; on grans marques i firmes es gasten diners per mostrar una imatge in, amb molta hostessa amb minifaldilla i comercials amb corbata.

Una fira on els cellers més petits que creuen que “hi han de ser” busquen el paraigua de l’Administració per obtenir una presència i una bona situació en els estands dits “autonòmics”. Que a més de pagar per la seva parcel·leta dins el saló, inverteixen diners en hotels, dietes i demés del personal. Sovint són molts d’aquests els que que miren com rendibilitzar al màxim la seva inversió, preparant-se abans i després de la fira. Però també hi ha qui arriba a Intervin amb les mans a la butxaca esperant que algú “piqui” al seu estand.

De fet, però, jo també sóc rutinària i també faré cap a Intervin; per veure qui té l’estand més bonic, detectar aquells cellers que no hi són i veure qui té el comercial més encantador (per no dir pivón). Ah! Me n’oblidava, evidentment també  tastaré vins i miraré de fer negocis.

Article publicat a El 3 de vuit i es top sources of stress.

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *