Amb les municipals a la cantonada, article publicat a El 3 de vuit

No ens n’adonarem i ja tornarem a tenir els carrers plens de propaganda electoral, amb la diferència que els de la foto ens seran una mica més pròxims o almenys, seran del mateix poble que nosaltres. Si parem atenció, podrem veure reunions clandestines en cafeteries de poble, sopars de petit comitè a cases particulars, trobades en edificis públics a altes hores de la nit, … I tot amb una sola finalitat: la confecció de les llistes electorals, primer; la creació del programa electoral, després.
Majoritàriament aquestes tasques queden en mans de poques persones i jo em pregunto, seria complicat obrir-ho una mica més?

Sovint sentim parlar de política 2.0 com aquella que, gràcies a les noves tecnologies, la ciutadania, al comptar amb més coneixement i disposar de les eines per compartir-lo, té més a prop la classe política i, amb diàleg i participació, podria incidir en la presa de decisions. Parlem de política 2.0 quan s’obren les institucions a la ciutadania, com és el cas del Parlament 2.0 (que espero que continui en l’actual legislatura); parlem de polítics 2.0 com aquells que atenen a les peticions dels ciutadans i, juntament amb ells, prenen les decisions.

S’acusa als partits polítics i la seva estructura erràtica i poc flexible com el pal a la roda de l’obertura de la política; com el principal obstacle entre la relació de la ciutadania amb els polítics. Per això crec que aquestes eleccions poden ser interessants per fer un petit gir en la política més pròxima que tenim, la municipa. Espero veure com els partits polítics dels pobles s’obren més als seus militants i simpatitzants i s’organitzen llistes municipals més obertes o es confeccionen programes amb el parer de la ciutadania, m’agradaria veure com es donen relleus, com apareixen nous perfils. Només veient canvis en les formes i en les actituds, arribarem a una millor manera de fer política, la que gira al voltant del ciutadà.

Aquestes municipals, doncs, han de ser una mostra, a petita escala, que la política 2.0 és real i ha de contribuir a fer evident que cal una reforma de les normes democràtiques que tenim al nostre país. I en aquesta mateixa línia, és una bona noticia que hi hagi partits que decideixin fer primàries per escollir els candidats i que siguin els simpatitzants i militants i no la cúpula qui trii qui millor els representa. Espero que s’estengui a més municipis perquè així hauríem fet un tram més del camí d’aquesta nova política que anomenem 2.0.

Article a El 3 de vuit, 28 de gener de 2011

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *