Amb tossuderia, enginy i somriures

Article publicat avui a El 3 de vuit

22042370_10155801357454559_6748855525239219680_oDimarts 26 de setembre. Són les 21:45 i començo a escriure aquest article. Divendres, si algú el llegeix, potser ja no tindrà res de vigència perquè cada dia tenim noves sorpreses. Avui Rajoy s’ha reunit amb Trump i a la roda de premsa un periodista ha preguntat al president nord-americà sobre Catalunya i el procés i ha estat clar: prefereix una Espanya unida, però no té clar que els plans de Rajoy funcionin perquè potser sí que l’1 d’octubre, a Catalunya es votarà. Sembla que Trump s’ha fixat en la persistència dels catalans.

També avui han dit que els Mossos hauran de precintar els col·legis electorals a partir de divendres a la nit, que s’hauran de controlar 100 metres al voltant d’aquests i si algú es passa pel folre aquesta ordre, doncs es denunciarà. Cada dia, un nou obstacle per a poder votar l’1 d’octubre, però cada dia, una nova esquivada. Em consta que la societat civil ja s’està organitzant per a poder facilitar el vot. La tossuderia dels catalans.

Són les 22:00. M’aixeco i surto al terrat perquè ja sona la cassolada. Amb els veïns ens trobem cada nit des de fa uns dies i piquem olles i cassoles. També hem penjat a l’escala un paper amb l’adreça del col·legi electoral que ens toca als empadronats, per si algú en tenia algun dubte. Que es prohibeixen els anuncis? Doncs ens els inventem i els fem de nou. Que no hi haurà targeta censal, doncs es pengen a internet les meses i es reprodueixen en desenes de dominis i allotjaments d’arreu del món. L’enginy dels catalans.

Universitaris que han pres els rectorats i hi passen la nit (qui deia que els joves vivien lluny de la realitat i no s’impliquen?). Multituds que es mobilitzen i de forma pacífica ocupen carrers i places. Crides a través de Twitter, Whatsapp, Telegram per fer pressió, per encarar-se amb un somriure a l’opressor, a aquell que ens talla llibertats. Que ens envien milers de policies nacionals i guàrdies civils per controlar? Doncs “Els carrers seran sempre nostres”, “On són les paperetes, les paperetes on són?” i “Passi-ho bé fins l’any que bé!”. L’humor dels catalans.

No sé què passarà l’1 d’octubre. No sé si se’ns prendrà seriosament a Europa i a la resta del món; no sé com més ens pot castigar l’estat espanyol. No sé què passarà el dia 2 d’octubre, ni el 3, ni el 4. Però sí que sé algunes coses bàsiques: sé que vull viure en una democràcia plena que no té res a veure amb la que l’estat espanyol m’ofereix; vull esborrar el franquisme i la grisor d’èpoques passades i que massa sovint hem vist aquests dies en polítics i alts càrrecs espanyols; vull que les lleis que la gent consideri injustes es puguin canviar, és així com s’evoluciona. Vull que tinguem mecanismes per a poder tenir una societat més igualitària, oberta i justa.

I també sé que diumenge votarem. Perquè som persistents, tossuts, enginyosos i farem el possible per defensar les urnes i garantir el dret a vot, la democràcia i, en definitiva, la llibertat. I ho farem amb un somriure.

Articles semblants:

  • No hi ha articles semblants

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *