Apunts del Seminari d’Enoturisme al País del Cava: Reptes de Futur

setmana del cavaAhir vaig estar al Seminari d’Enoturisme al País del Cava: Reptes de Futur, que organitzava la Confraria del Cava al bonic celler de La Fassina de Sant Sadurní. Sempre està bé que es dediquin jornades enfocades a l’enoturisme en una zona, el Penedès, amb un gran potencial enoturístic però que encara no acaba de despuntar. És que rebem 2 milions de visitants l’any, però quants d’aquests no van més enllà de la visita a algun dels tres grans cellers/caves? Quants d’aquests mengen, compren i pernocten a Penedès?

Durant la jornada vaig prendre apunts sobre les intervencions dels ponents que compartiré aquí. Només una valoració: de jornades com aquesta sempre s’aprén, ja sigui perquè són motivacionals, com perquè són exemples propers a la teva situació o perquè et donen alguna solució a un problema que fa temps que li dónes voltes. Tot i així, considero que s’hauria de fer un pas més, ja sigui en el format, en l’estil de ponència o en el propi ponent, i mirar d’evitar així, la sensació que aquella música ja l’has sentit unes quantes vegades.

Com us deia, doncs, comparteixo aquí els meus apunts:

PAUTES PER LA MILLORA DE LA POSICIÓ COMPETITIVA DE L’ENOTURISME, Jaume Salvat (URV) www.pct-turisme.cat

IMG_1157– L’enoturisme és una activitat recent, de no més d’un segle. L’enoturisme serveix per crear nous consumidors. S’ha de ser honest i transparent i explicar com es fa. El turisme pot ajudar als territoris a diversificar les seves economies.
– Formació / Informació ens ha de permetre saber conèixer els mercats i poder actuar.
– La cooperació entre el sector empresarial i el sector acadèmic/formatiu permet un marc de coneixement que té utilitat pràctica a les empreses, generant innovacions. Exemples com la futura Escola d’Enoturisme de Vilafranca ha de ser útil pel sector.
– La formació també ha de ser capaç de col·laborar (compartir entre universitats i centres de formació d’arreu, sovint costa molt). Un exemple, el Màster de Planificació i Gestió de Turisme Enològic entre la URV i la Universitat de La Rioja.
– Cal atendre els canvis estructurals:

  • competició creixent entre destinacions
  • primacia de l’oci i cultura
  • altes expectatives de la demanda
  • sensibilitat ambiental i sostenible

– Cal anar més enllà de la visita al celler, l’experiència enoturística té a veure en molt més: senyalèctica, activitat cultural, passejades, cura de l’entorn, … Integrar totes les activitats d’un territori en tot.
– Una particularitat de l’enoturisme és que no es realitza sobre un espai funcionalment turístic (cal saber-se adaptar a l’entorn i treure profit del seu caràcter autèntic).
– El valor simbòlic de les destinacions: nodes (atraccions), significats (que permeten reconèixer l’entorn i l’activitat, posar en evidència que allà hi ha enoturisme, els elements) i els senyals (les vinyes, les caves, la restauració, etc.).
– Un element bàsic és conèixer qui és l’enoturista; mercats, tendències i activitats.
– Cal esforç per estar a les xarxes socials i a internet.
– S’ha de cuidar l’entorn (coherència entre allò que es diu i la realitat), equipaments i serveis que hi ha, esdeveniments i la capacitat de gestió, tant pública com privada.
– Element de futur, cal invertir en enoturisme, no només en recursos materials, sinó també en formació dels nostres treballadors.

LA COMERCIALITZACIÓ EN ENOTURISME, Virgínia Borges directora de Método Marketing
– Es porten anys treballant al sector de l’enoturisme, però la Real Acadèmia encara no té el mot enoturisme al seu diccionari. Això significa que encara queda molt per a fer.
– Enoturisme com una línia de negoci. Per tant, cal pensar en:

  • públic objectiu
  • servei que oferim
  • avantatge competitiu
  • comunicació
  • preu
  • comercialització

– Trobem dos tipus de comercialització:

  • Comercialització directa: contactes, web, comunicació. Són els teus recursos. Control sobre preus i relació directa amb el client. Problemes: la competència en llarga distància és enorme i, com que no ets un destí, doncs o te’n crees un o et sumes a un.
  • Comercialització indirecta: tour operadors, agències de viatges, altres agents del territori, centrals de reserva, etc. Es poden arribar a més mercats i alhora tenir més informació del mercat. Té un cost: la comissió.

– Operadors interessants en enoturisme: Evadium, Wine Tourism Spain, Food Wine Tours, Cellar Tours, Arblaster&Clark, studiosus reisen, alacarta.esrutasdevino.com. Paquets com La Vida es Bella, Offerplan, Atrápalo, etc. Són bons perquè generes “vidilla”.
– Quan visitem bodegues sovint és com fer el mateix un cop rera un altre: l’experiència no és innovadora. Vista una vistes totes. Calen productes diferents, innovadors i atractius.
– Som massa competint, cal buscar la unió, sinèrgies per treballar plegats.

EXPERIÈNCIES ENOTURÍSTIQUES

Codorniu
– Canvi en la visita: wine bar a la recepció (amb formatges de Xerigots), audiovisual, tren exterior amb àudio.
– Adaptar també la visita a cada públic
Patronat Turisme St Sadurní
Presenta un producte: cava xocolata i bicicleta elèctrica entre vinyes. Voluntat 100% col·laborativa, aglutinant recursos. 3 empreses + centre d’interpretació.
Heretat Segura Viudas
– Mirar de pensar en el visitant. Què espera trobar-hi?
– Cal buscar una essència que el faci diferent de la resta. En aquest cas: història mil·lenària i la biodiversitat.
– Cal ser coherent – comunicar veracitat, que siguin propostes tangibles.
– A la web hi ha propostes enoturístiques.
Cavaemotions
Cal millorar el paisatge, consens entre sector públic i privat. Marketing sobre el territori.
Vinyasons
– Orquestra del Penedès, que no tenien cap contacte amb el món del vi i el cava. Volien anar més enllà de l’Auditori a Vilafranca, volien fer activitats de petit format pel Penedès i alhora hi havia cellers amb sensibilitat artística. D’aquí neix el Vinyasons.
– El 2013 va ser el primer, no va tenir massa èxit. Al 2014 ho van tornar a provar diversificant l’oferta musical, anant més enllà de la música clàssica, amb jazz, bossa nova, dansa, etc. Arribant doncs, a molt més públic.
– Van servir plataformes com letsbonus o per subscriptors de La Vanguardia. El 2014 va tenir èxit, triplicant el nombre d’entrades venudes i ara ja s’està planificant el 2015.
– Visita al celler + concert + degustació de celler i gastronòmica amb restaurant; cada celler, però, aporta també idees i acaba de tancar l’experiència.
 
ENOTURISME A CATALUNYA, Carme Rubió, subdirectora de Turisme de la Generalitat de Catalunya
– Un dels punts dèbils de l’enoturisme a Catalunya és la comercialització.
– Des de la Generalitat es vol posar rellevància a tota la feina que s’està fent a Catalunya, donant valor i internacionalització a l’enoturisme a Catalunya.
– S’ha creat la Taula de Treball de l’Enoturisme:
Programes de suport:
  • L’observatori de l’enoturisme
  • Senyalèctica Enoturística
  • Formació Enoturística
Eixos de treball:
  • Imatge i posicionament de “Wine Country Catalonia”
  • Promoció i suport a la comercialització de destinacions competitives (Alella, Costers del Segre, Empordà, Penedès i Priorat). Amb finançament conjunt público-privat.
  • Promoció i comercialització d’empreses competitives
  • Millora de la competitivitat d’ofertes en vies de desenvolupament.
– Catalunya premiarà allotjaments i equipaments culturals (diferents categories) amb les millors iniciatives el 2015
 
REPTES DE FUTUR
IMG_1159Pere Bonet, president de la DO Cava
– hi ha múltiples lectures sobre enoturisme i l’enoturisme és la suma de totes elles
– mig milió d’enoturistes a l’any al Penedès (Napa, 8 milions, Champagne, 3,5 milions) – tot està per fer
– la proximitat a BCN ens ha d’ajudar, igual que la via mediterrània.
– l’enoturisme fet bé és molt rendible: a nivell de comunicació (+ notorietat, + contingut i fidelitzem) i també a l’hora de vendre més producte de forma directa a client final.
Jordi Bort, DG INCAVI
– Repte és que es reconegui Catalunya com a destinació enoturística.
– La qualitat del propi producte també ha de servir perquè es reconegui Catalunya com una regió vitivinícola que es pot visitar i que hi ha una àmplia oferta enoturística.
Ramon Riera, Diputat Delegat de Turisme de la Diputació de Barcelona
– Necessitem informació sobre els turistes, quines són les seves preferències, etc. I això ens prepara a l’hora de posicionar-nos perquè ens dona pistes de com.
– qualitat, col·laboració i xip turístic (esperit de servei, 24h/7dies).
Santi Soler, president Enoturisme Penedès
– Qualsevol veí del Penedès ha de ser ambaixador i s’ha de sentir orgullós de què al seu territori hi vinguin turistes.
– Calen millores en la senyalèctica, cal que les administracions que toquen s’han de posar ja les piles i es senyalin restaurants, cellers, etc.
 
EL FUTUR COMENÇA PER CO: cooperar, compartir i col·laborar, Carles Capdevila
IMG_1161Capdevila és un optimista al límit:  “estem vivint un moment històric: el món d’abans canvia i, per tant, comporta canvis i oportunitats”.
– Això no ho hem triat i en aquests moments, només se n’ensurten els que tenen actituds positives. Són moments de la gent espavilada, amb empenta, animada, que té ganes.
– Desconfia dels gurús perquè proposen coses que no han provat. I desconfia dels conformistes.
– Canviar és difícil, però cal saber a què et dediques i cap on vas.
– I hi ha certeses: hi ha molts factors a favor: el que es porta ara és la qualitat, el relat, la pertinença, per tant, en l’enoturisme hi ha oportunitats.
– Si li va bé al veí, a mi també m’anirà bé. Cal substituir la competitivitat malsana, calen moments de generositat.
– Tothom que té identitat i bones idees, té un lloc.
– Guanyar la confiança del consumidor i comunicar millor. És molt millor tenir un relat quan volem comunicar. Tot allò que existeix, que és real, és fàcil de comunicar.
– Al món hi ha 3 tipus de persones: els que s’arremanguen (emprenedors ara), els que no fan ni deixen fer (emprenyadors) i un 80% que depén, la seva vida depèn d’aquells que es troben pel camí.
– Posar l’usuari al centre és la manera d’entendre perquè l’enoturisme és important. Cal explicar coses interessants i fer-los adonar que hi haurà una comunicació positiva, buscar un enamorament.
– Cal apel·lar l’actitud positiva.
– És important que el relat que ens fem a nosaltres mateixos ens el creiem. L’actitud humorada, positiva.
HARMONIA DEL MENJAR I ELS CAVES, Dra. Montse Nadal URV
– Hi ha dos tipus de maridatges:
  • maridatge d’afinitat – harmonia, sinergia
  • maridatge de contrast –
– El vi escumós: la seva frescor i acidesa combina amb productes grasos.
– La textura en el menjar pot modificar el sabor i l’aroma.
– L’harmonia del menjar i el beure és un camp per descobrir, que aporta moltes solucions.
Com apunt final, felicitar Cal Blay pel dinar que van proposar i per la sensibilitat vers els celíacs. La minuta detallava aquells plats sense gluten i em van fer un parell de minihamburgueses amb pa especial, així com un postre (el Camp de Tarragona de farina de garrofa de l’Oriol Rossell de l’Obrador del Vendrell). És d’agrair perquè difícilment, en actes així amb dinars a peu dret es tenen en compte aquests detalls.

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *