“Aquest Nadal si que serà màgic”, article publicat avui a El 3 de vuit #cosesdemare

Article publicat avui al setmanari El 3 de vuit.

Els teus ullets es queden fixats a les pampallugues de l’arbre de Nadal que tenim al menjador de casa. T’agrada com s’encenen i s’apaguen, és un dels teus primers descobriments d’aquestes festes i quan t’hi posem d’esquena gires el coll al màxim, no vols perdre detall. Així és com t’imagino crèixer, sense perdre detall d’allò que passa al teu voltant, aprendre i experimentar, creure i dubtar.
És divendres 24 al matí i sortim a passejar. Sents un nen que li recita al seu pare totes les joguines que ha demanat als Reis. El pare, assenyat, li diu que tot serà impossible, que com a molt, els Reis només en portaran 3, de coses. Has nascut en època de crisi i cal retornar als valors més austers, et dic de forma seriosa i tu em mires amb cara de circumstàncies.
Entrem a una cafeteria i els primers 5 minuts rondines. T’agrada el moviment i això d’estar parada no va amb tu. De cop para la llagrimeta i sembla que escoltis la mateixa conversa que estic seguint jo. Un home li comenta al noi de la barra del bar que aquest any no tenen ni pernil, ni cava ni turrons. I ben content que n’està: “Més val retallar en aquestes despeses i que tota la plantilla encara poguem treballar. Noi, la cosa està ben fumuda!”. El del bar se’l mira tot assentint amb el cap … “què m’has de dir…”.
Seguim el camí de botiga en botiga, comprant els darrers detalls pel Tió que encara tu no gaudiràs. Llibres, joguines, electrodomèstics, … intentem que siguin coses útils i, sobretot, que es puguin canviar. No entens res del que passa ni del que passarà aquests dies, però espera’t un parell d’anys i veuràs com n’és d’especial la nit de Nadal; per a mi, la més màgica de totes.
Tornem cap a casa, ràpid, ja és hora de dinar. Tocarà fer migdiada, que la nit s’espera llarga. I quan s’amagui el sol gris d’hivern farem cap a casa els tiets. Allà el Tió presidirà el menjador, avis, pares, tiets, nebots i cosins prendran posició mentre la mainada entre garrot i cop de bastó obriran regals embolicats amb papers de colors. Santa Innocència! I, per primera vegada, jo tindré la mirada fixe en un altre punt de la sala, concretament a dins d’un petit bressol una mica allunyat de la disbauxa i el soroll de la festa. En aquell bressol tu dormiràs aquesta festa que encara no fa per tu mentre jo somriuré i tot acaronant-te pensaré que ets el millor regal de tots els Nadals.

Article a El 3 de vuit, 24 de desembre de 2010

Articles semblants:

  • No hi ha articles semblants

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *