Busco un foradet per veure’t millor

martacongostHi ha matins divertits, com el d’avui, que expliques preocupada que un ratolí petit et feia pessigolles al peu durant la nit.  Normalment t’aixeques mandrosa, a voltes malhumorada, però darrerament sempre tens alguna historieta que ens fa riure sobre allò que has somiat durant la nit i que per a tu és molt real. Somnis que m’agradaria tenir també a mi, per veure realment com són.

A correcuita esmorzem, et vesteixo i correm a l’escola. Pel camí sempre trobem la mateixa gent, el cotxe-escombra ple de colors que recull les fulles i que a tu tan t’agrada; aquell parell de mares que també van ràpid o aquell senyor que just entra al bar per esmorzar. Et miro i m’encantaria saber què passa per aquest caparró durant el camí a l’escola, que acostumem a estar força callades mentre ens acabem de treure la son de les orelles.

A l’escola ens despedim, una abraçada, un petó i un fins la tarda! I allà et deixo, sabent que passaràs vuit hores amb uns nens i nenes que començo a conèixer perquè me’ls anomenes i me n’expliques alguna cosa; igual que les i els mestres que t’acompanyen durant aquesta llarga jornada. I marxo pensant com m’agradaria mirar-te per un foradet i veure com és realment el teu dia a dia.

Mentre treballo, de vegades penso en què deus estar fent. Deu menjar, deu fer música, deu ser al pati. Tot suposicions d’una vida que ja fa dies que va sent cada cop més autònoma, que segueix un camí que sovint no és el mateix que el meu. I un sentiment contradictori, el de felicitat per veure com et fas gran i mica en mica independent, però alhora, el de veure que em perdo detalls i se m’escapen vivències teves que m’agradaria retenir.

És l’hora de recollir-te a l’escola, un dels moments que més m’agrada del dia. Et veig acostar-te a mi tot somrient, ens abracem i em preguntes si porto alguna coseta per berenar. Sempre et duc alguna cosa perquè el somriure que faràs quan t’ho ensenyo no té preu. Et pregunto com ha anat a l’escola, em respons que bé. Insisteixo i torno a demanar què has fet durant el dia. Em dius que música, racons, tallers, o que has menjat macarrons. Però no hi ha detalls. Sospiro i torno a pensar com m’agradaria estar darrera aquests ullets teus per poder veure i sentir tot el que sents ara que ja faràs 3 anys.

 

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *