Censura local


M’han prohibit parlar d’un tema d’interès local a Bellvei Ràdio. Si, així mateix. Aquest divendres tornava el programa “Tardes de Parxís” després de la pausa de l’estiu; el programa que he estat emetent des de Bellvei Ràdio de manera altruista i amb ganes de col·laborar amb una iniciativa del poble.
Doncs bé, ahir mateix em vaig despedir perquè no entenc com, als temps que estem, des de l’Ajuntament se’m prohibeix que parli d’un tema candent que tots els mitjans de comunicació locals i comarcals han tractat: el projecte de 16 duplex al casc antic de Bellvei i que està provocant rebuig per molts veïns del poble.
Ja farà 10 anys que sóc periodista, llicenciada a la UAB, i he col·laborat sense remuneració en múltiples mitjans de comunicació: Ràdio El Vendrell, TV El Vendrell, El 3 de vuit,… i també he treballat en mitjans de comunicació com la Cadena SER; tot i que la meva vinculació professional actual va més dedicada a la comunicació institucional i empresarial.
Doncs bé, amb tots aquests anys dedicats al periodisme, ja sigui des d’un costat de la barrera com des de l’altre, mai m’havien prohibit parlar de determinat tema. Et poden suggerir un canvi d’enfocament, que convidis a altres parts per discutir un tema, demanar-te que no siguis massa subjectiva,… Però mai m’he sentit tractada com m’he sentit a la ràdio municipal del meu poble.
He treballat en oficines de comunicació d’institucions prou importants i mai, des d’allà, s’ha censurat a cap periodista. Al contrari, cal tenir mà dreta i saber que un pas així se’t pot girar a la contra.
Considero que una ràdio municipal com la de Bellvei, si realment vol ser del poble, ha de poder enriquir-se amb l’opinió de tots els seus ciutadans. No pot només comunicar sobre allò que l’equip de govern vol. Entenem que la ràdio la paguem tots, per tant, hi ha de tenir cabuda tothom.
Una de les sustentacions de la democràcia és, sens dubte, la llibertat d’expressió. A Bellvei Ràdio, aquesta democràcia s’ha demostrat que no hi és present. Em sap greu deixar la ràdio de Bellvei, perquè realment m’ho he passat molt bé, conversant amb els diferents personatges que han anat passant per allà, amb el Bubu a l’altre banda del vidre. Però ho havia de fer.

Potser ja va sent hora que, en aquests moments tèrbols de crisi econòmica a tots els nivells, nosaltres, els ciutadans, exigim tenir espais on comunicar les nostres idees, les nostres opinions. I, si la ràdio no t’ho permet, doncs internet pot obrir les portes a generar aquests espais de debat i de democràcia. Per això intentaré grabar l’entrevista que se m’ha prohibit fer i penjar-la a través de l’ivoox aquí mateix. Internet té això, que no et censura.

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *