Ciutadans fent de ciutadans!

Aquests dies, en més d’una ocasió he recordat aquells dissabtes al matí que esmorzava al carrer tot veient l’àvia escombrant i fregant la vorera de casa seva. De vegades, també netejava la del veí de l’esquerra, si aquest estava malalt, i normalment també la vorera del de la dreta perquè era d’uns estiuejants que hi passaven poques temporades. Si havia estat Carnestoltes o Nadal o la Festa Major amb els diables, només havent passat la cercavila, ja estava amb l’escombra recollint tot l’enrenou. Com la meva àvia, moltes altres àvies de pobles i ciutats del nostre país.

I això ve perquè ens hem tornat uns exigents amb totes aquelles persones que s’han d’encuidar dels nostres “maldecaps”, sense ser massa exigents amb nosaltres mateixos. La societat del benestar ens ha portat a no tenir en compte els nostres deures com a ciutadans. Deixant de banda que la gestió de la comunicació per part de la Generalitat, així com de Renfe, FGC o de les empreses elèctriques en aquesta darrera nevada podria haver estat molt millor, si us plau, siguem una mica crítics amb nosaltres mateixos.

– ens queixem, però ens activem? Dic això perquè jo també vaig estar seguint la nevada a les xarxes socials, a internet, a la ràdio i a la televisió (aprofito per felicitar a Btvnoticies.cat per la genial cobertura i servei que van oferir). Tots erem relators del que estava passant i la nostra informació servia i era vàlida pels mitjans de comunicació. Però de cop vaig llegir un twitt (no recordo de qui) d’un noi que oferia casa seva per si algú necessitava passar-hi la nit. Només en vaig llegir un, i jo tampoc vaig emprar internet per oferir-me a col·laborar (i ho podia haver fet). Potser aquesta hagués estat una de les millors utilitats d’internet: la de contactar persones que necessiten un cop de mà amb persones que poden oferir-la.

– manca d’organització ciutadana: des dels dirigents polítics passant per les administracions locals s’ha perdut l’hàbit a crear organitzacions de barri, de ciutadans per donar un cop de mà a la comunitat en casos excepcionals com aquest. En pobles petits, habituats com estan a patir nevades i altres inclemències, i a ser dels darrers a la llista a l’hora de rebre una ajuda de l’administració per netejar accessos, els vilatants d’organitzen i col·laboren amb les autoritats locals per netejar accessos, facilitar habituallament, … Cal que ens impliquem, però els responsables polítics també han de saber canalitzar aquesta ajuda i demanar-la i organitzar-la.

– el cost-benefici dels dispositius d’emergència: cal que l’administració compri i inverteixi en màquines llevaneus per utilitzar-les una vegada cada x anys? Doncs si la resposta és que si, nosaltres també hauríem de tenir tots 4×4 i cotxes amb rodes especials per a la neu (com tenen a Alemanya o a Dinamarca) i de passada, demanem que ens canviin l’asfalt de tots els carrers i carreteres per fer-lo més adequat a la neu. Tinguem en compte que si s’inverteix en això, es deixarà d’invertir en altres coses.

això als països nòrdics no passa: gran frase que es va sentir molt. La resposta es troba també en el punt anterior i també, evidentment en aquest post que va fer el Ricard Espelt sobre una nevada a NY. Quan passarem del jo al nosaltres?

Aquest dissabte la meva àvia segur que tornarà a escombrar el carrer. Però què faré jo i tu i el veí? Seguirem esperant que passi el cotxe-escombra i si triga massa arrufarem el nas i criticarem l’administració competent. I així, anar tirant.

Articles semblants:

  • No hi ha articles semblants

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *