Com acompanyar la sexualitat dels infants?

Aquest era el títol d’una xerrada a càrrec de la psicòloga en salut sexual i reproductiva, Anna Salvia, va fer aquest passat dimarts a l’Escorxador de Vilafranca, una activitat organitzada pel col·lectiu Creixem en Tribu.

Vaig sortir de la xerrada com si m’haguessin tret un llast de sobre, com més alliberada i amb alguna eina més davant els dubtes, preguntes o conductes que els meus fills han anat tenint o poden arribar a tenir.

Com Salvia ens va fer evident al llarg de la xerrada, la sexualitat és present al llarg de la nostra vida, en cada etapa se sent d’una manera o d’una altra, es viu diferent. I com podem acompanyar els nostres fills en aquest camí, com ho podem fer perquè visquin la sexualitat com un plaer, com un fet positiu, però sobretot, amb els mínims riscos?

A la meva generació, el que ens ensenyaven de sexualitat era simplement sobre reproducció: com es feien els fills, quins òrgans intervenien, d’on sortien els bebès; o bé sobre prevenció: preservatius, píndoles, etc. Però no ens van ensenyar a connectar amb el nostre propi cos. I d’això anava la xerrada de l’Anna Sàlvia.

Ningú m’ha explicat perquè serveix l’úter a part de per tenir fills, ni com podem cuidar-la, tot i ser un dels principals òrgans que tenim les dones i que més ens marca el ritme vital, ni què ens passa quan tenim la regla i com ens fan canviar les hormones, ni de les parts sexuals masculines, i molt menys dels fluids o de les respostes sexuals. No crec que gaires homes de la meva edat (ni nois d’ara) quan van tenir la seva primera ejaculació amb 11, 12 o 13 anys ho haguessin anunciat als seus pares com un fet especial, màgic; quan, per exemple, és un moment vital clau perquè s’enceta l’etapa fèrtil, perquè gràcies a aquell semen que ha desprès, hi ha vida. Un moment, perquè no, ben bonic per celebrar.

Tenim por que abusin dels nostres fills, que no siguin prou valents o forts per a dir que no, volem que entenguin quan algú els hi diu que no i ho respectin, que no abusin ells … Com ho fem per evitar riscos? I em quedo amb el missatge de la xerrada: com més informació tenen els fills, com més coneixement del propi cos, la sexualitat passa a ser un joc més a la nostra vida, un fet quotidià i, per tant, un tema de conversa més a casa. Primer pas, doncs. Perquè si es troben davant d’una situació de risc, tinguin més facilitat per parlar-ne, per enfrontar-s’hi.

Gràcies ‘Creixem en Tribu’ per organitzar aquesta xerrada. I espero amb candeletes una segona part, potser amb més eines i recursos per fer de la sexualitat, un tema natural per parlar-ne a casa.

Si voleu més informació, us recomano la web de la psicòloga Anna Salvia, que va fer la xerrada, on hi trobareu molts recursos: http://viajealciclomenstrual.com

Article publicat a El 3 de vuit

Articles semblants:

  • No hi ha articles semblants

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *