Consumiu llibres, de veritat!

És la tarda de Sant Jordi i faig temps. Des d’una cafeteria veig la Rambla amb les parades de roses i de llibres. Espero que es facin les cinc per recollir els nens a l’escola i plegats, amb el seu pare, passejar pels carrers. Imagino històries amb les persones que passen per davant meu, sobretot dels clients d’aquella parada de llibres que tinc just davant.

Aquella àvia, quin llibre deu comprar? El tòpic em diria que deu ser un llibre de receptes, però, potser vaig ben errada i té entre les mans el darrer de Paul Auster, 4 3 2 1, que em va encisar i em va enganxar durant quasi mig any. O aquell noi, d’uns quinze anys, que es mira la parada amb recança, acompanyat de la seva mare: “Nen, quin llibre vols?” li diu. I ell “Ai mama, que passo de llegir, ja me’n fan llegir a l’insti! No cal que me’n compris cap!”. Jo li diria que provés amb “Mecanoscrit del Segon Origen”, de Pedrolo, un que no acostuma a fallar entre els joves d’aquesta edat i més enguany que se celebra el centenari del seu naixement.

O aquell pare primerenc, que porta el seu fill a la motxilla i està dubtós entre comprar un llibre de roba o un d’aquells d’encaix i li pregunta a la dependenta: “Ai, no sé quin dels dos, el nen té només 6 mesos”. “El de roba”, penso jo per dins, “així el podrà mossegar!”. O aquells enamorats que no deuen tenir més de vint anys. Crec que ell s’està mirant el del Marc Ribas, cuiner i conductor del programa “Joc de Cartes de TV3”; i ella (molt bé noia), té entre les mans dos llibres feministes, crec que un és el de l’actriu Leticia Dolera i l’altre es diu “Sexismo Cotidiano”.

Mentrestant em truca la meva mare. “Nena, que no m’has dit quin llibre puc comprar a ton pare per Sant Jordi!”. Tinc la sort de ser la crítica literària familiar, és l’etiqueta que he rebut després de passar-me la infància i adolescència rebent bronques perquè m’adormia massa tard i perdia la vista mentre llegia al llit amb poca llum. I m’agrada recomanar llibres, i regalar-ne. Com aquest any, que he enviat a la Bretanya, on viu la meva millor amiga, “Feminisme de Butxaca”, de la Bel Olid, perquè sé que segueix a l’escriptora i li agrada com pensa i com escriu; o he trobat un llibre sobre fermentació i altres tècniques relacionades amb el formatge que serà una joia pel meu company. I batallo per trobar contes i llibres que emocionin als meus fills i facin sentir el mateix que sento jo amb una bona història entre les mans.

M’aixeco ja de la taula, són gairebé les cinc. Camí de l’escola penso com n’és de bonic trobar un llibre que t’emocioni, d’aquells que no voldries que acabés mai. Espero que aquest Sant Jordi hagis trobat el teu llibre i, sobretot, que el consumeixis de veritat, llegint-lo, subratllant-lo, prenent notes, fent-te pensar i emocionar i guardant-lo després a la prestatgeria amb la certesa que el rellegiràs de nou o que li deixaràs a aquell amic, que de segur que el gaudirà més i tot que tu.

Article publicat a El 3 de vuit

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *