Coses de la #fmvila

Un particular homenatge a la FM de Vilafranca. Publicat avui a El 3 de vuit.

Aquesta serà la tercera Festa Major (FM) que visc com a vilafranquina (que no com a penedesenca) i no deixa de maravellar-me la manera en què els vilafranquins i les vilafranquines de pro (és a dir, aquelles que han crescut amb la FM i/o hi participen fervosament) viuen aquests dies. També he de confessar que cada any visc la Festa Major amb més entusiasme i amb més neguit. Serà perquè pateixo el síndrome festamajoril dels vilafranquins? M’agradaria pensar que si.
Tinc gravats al cap diferents moments que per mi han resultat xocants i que voldria compartir en aquest espai, fent un particular homenatge a la Més Típica, però sobretot als vilatans que la feu especial i única.
Recordo, per exemple, farà uns anys, quan treballava a Vilafranca del Penedès, tots els meus companys vilafranquins desapareixien del seu lloc de treball el dia 29 al migdia. “Anem a veure la tronada, ara tornem”. I no calia dissimular en un “anem a esmorzar, ara tornem”; o “no em trobo massa bé, marxo cap a casa”. Ells, tot orgullosos, deien que no es podien perdre l’acte que marca l’inici d’uns dies llargs i nits de son ben curtes. Una bona traca a la Rambla de Sant Francesc, cava i abraçades acompanyades amb frases de “molt bona festa major”.
O això dels dies festius… Coneixeu algun altre municipi que esculli dos dies festius seguits com passa a Vilafranca? Si senyor! quan ho vaig saber vaig pensar: aquests si que en saben! O quinze dies abans de la FM, no us meravella veure que tots els aparadors tenen motius de la Més Típica? I tots segueixen la mateixa tònica: el drac, els castells, els gegants o l’àliga acompanyant l’estampa de Sant Fèlix.
Sorprén veure que la FM marqui l’inici o el final del calendari dels vilafranquins “ho tindrem fet després de la Festa Major”; “per la Festa Major, impossible, tenim tancat”; “que vols fer obres el dia 29 d’agost? Impossible, és Festa Major” (i això que els festius ja són el 30 i el 31!).
O passejar en qualsevol hora per Vilafranca i trobar-te algun dels balls assajant. Avui, per exemple, m’he trobat els joves bastoners sense samarreta fent saltironets en ple sol en un parc de la vila. Ho feien bé, però en un primer moment quan he vist els bastons m’he espantat i he pensat que allà hi havia sarau (les imatges de les revoltes al Regne Unit per la televisió han fet mal).
O emocionar-te cap al vespre quan veus els castellers de ben aprop, assajant a les places de la vila. I vigila, que si passes molt aprop, segur que sense adonar-te, et trobaràs fent pinya. O veure com un a un, els diferents establiments del municipi pengen el cartell de Tancat per Vacances. Excepte els que fan canalons, els que ofereixen menjar i beure, o els bars; que durant aquells dies fan l’agost. “Sobretot, no s’oblidi d’encarregar els canalons, no ho deixi per l’últim dia!”, sento la cuinera que li diu a una clienta.
Però el moment que més m’ha emocionat aquest any de la prèvia de la Festa Major ha estat un grup de quatre nenes d’uns cinc anys. Estaven a una piscina, banyant-se i emulant la processó de Sant Fèlix. “Tu fes de casteller, jo faig de gitana, ella és pandero i la Maria que faci de pastoreta”. I així, una a una, anaven fent una representació dels diferents balls de la Més Típica, taral·lejaven la música i tot. I Sant Fèlix, on era? Doncs un flotador del Bob Esponja tancava el seguici. En aquell moment em vaig mirar la meva filla, que enguany viurà la seva primera Festa Major, i vaig pensar que m’agrada que es faci gran en una vila com aquesta, on es viu amb sentiment, emoció i sensibilitat uns dies plens de ciutadania i tradició. Que tingueu una molt Bona Festa Major!

Es pot llegir també aquí

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *