De Sant Jordi i el plaer de llegir

Passeja amunt i avall  amb un conte de la llegenda de Sant Jordi. Fa el drac encorbant l’esquena cap endavant i els dos braços aixecats amunt, com el Drac de Vilafranca. Simula que és el cavaller Sant Jordi fent el soroll d’un cavall i amb el braç, apunta cap endavant, com si clavés una espasa. La princesa per ell és una nena, no en sap massa de monarquies encara. I el capítol de la sang i la rosa, no l’acaba d’entendre. Té només dos anys, però ja intueix que s’acosta un dia especial.

Li agrada llegir rètols de botigues, ampolles de xampú i el menú del menjador de l’escola. Escriu frases a la pissarra de la seva habitació. Agafa un conte i, orgullosa, li llegeix al seu germà. Fa uns mesos que s’ha endinsat en el món màgic del saber llegir i qualsevol excusa és vàlida per practicar. Gaudeix de remenar contes a les llibreries, de mirar il·lustracions i, sobretot, d’encantar-se desxifrant les paraules que les acompanyen. Ja ha anat a la presentació d’algun llibre i, sempre a primera fila, escolta embadalida què explica l’autor, com interpreten el conte o com l’ha il·lustrat l’artista. Té només cinc anys i sap que Sant Jordi és un dia molt especial.

S’asseia a la butaca i llegia el diari del dia abans que li havia portat el seu fill. Quan l’acabava, rellegia de nou algun dels llibres que tenia: assaigs polítics, llibres de la guerra civil, novel·les d’aventures, manuals de tapa dura que regalaven a la Caixa Rural, la història del Barça en fascicles que donaven al Mundo Deportivo. Entre les pàgines dels llibres sovint hi guardava algun bitllet, un tiquet de compra, una fotografia o una targeta. Ho feia amb la il·lusió de retrobar aquells records mesos o anys més tard. Llegir el feia sentir viu, trobar-se aquells presents entre els llibres, el connectava en temps passats. Aquest Sant Jordi tindria 98 anys i penso que mai li vaig regalar cap llibre.

Quan era l’hora d’anar al llit m’amagava sota els llençols i amb un llum petit devorava el Zoo d’en Pitus, llibres d’en Giani Rodari i l’Emili Teixidor. Amb deu anys deia que volia ser escriptora, però només he acabat sent periodista. Murakami, Auster, Rodoreda, Nothomb, Marsé, Gavaldà i molts d’altres m’han acompanyat en nits d’insomni, camí de la universitat, en la lactància plaent dels meus fills, en hores mortes i en moments d’estiueig. I si, m’encanta Sant Jordi i prometo regalar un llibre a aquells que estimo.

Articles semblants:

  • No hi ha articles semblants

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *