De tot en diuen participació ciutadana…

Són molts els partits polítics que esmenten la participació ciutadana en els seus programes. Però val la pena fer-hi una aturada i valorar, realment, què és allò que consideren participació ciutadana i si no és simplement una acció de màrqueting. Perquè, ni contestar un qüestionari en paper, ni respondre una enquesta on-line, ni fer una reunió amb molta gent pot ser considerat realment participació ciutadana.

Un procés participatiu és una manera diferent de prendre decisions. Estem acostumats al model de política tradicional, és a dir que aquells qui hem votat són aquells que prenen les decisions i els votants només decidim allò que volem un cop cada quatre anys. Per sort, les coses estan canviant i, a nivell municipal, moltes són les experiències de processos participatius en diferent abast.

Els ciutadans cada cop demanen tenir incidència més enllà del moment electoral, sobretot si està en joc qüestions que afecten la seva quotidianitat; però els mateixos governs també la necessiten per a poder governar: per a prendre millors decisions, per fer més eficient la seva implementació i contribuir a construir ciutadania i societat civil.

Evidentment que hi ha una limitada cultura participativa ciutadana, no estem acostumats a que ens preguntin, a debatre, a escoltar, a arribar a acords. I també hi ha aquesta por ‘paternalista’ a què només s’escolten aquells que fan més soroll. Per això, per fer efectiva la participació ciutadana cal, entre d’altres aspectes, dotar de recursos per capacitar els ciutadans (formació, tallers, mostrar exemples) i els representants públics han d’aconseguir fer participar i escoltar a totes les veus, totes les minories i les majories. Perquè són els governants qui acabaran prenent les decisions més consensuades després d’una deliberació amb tots els agents implicats.

Perquè els polítics han de liderar processos participatius sense por (i sense mandra) i els ciutadans han de participar-hi amb una mirada que vagi més enllà del ‘què hi ha de lo meu’ per una mirada d’allò col·lectiu i comú.

I tot això ho esmento aquí perquè aquest mateix mitjà reproduïa fa quinze dies una declaració de l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull: “No creiem en els processos de participació tradicionals, dirigits a una minoria que, després d’un procés d’adoctrinament, decideix què fer amb els diners de tots”. Una declaració que em va deixar de pedra.

La sorpresa era, no només per l’ús que feia d’uns termes que sentim habitualment en veu de partits constitucionalistes, com ‘adoctrinament’ o ‘minoria’, sinó perquè posa de manifest el poc valor que l’equip de govern li atorga a la participació ciutadana i la idea que en té.

 

Article publicat a El 3 de vuit

 

 

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *