“De vacances”

Article publicat a El 3 de vuit del passat 22 de juliol, quan encara estava de vacances. Ara, ja no… Però amb els llapis a punt!

Quan llegiu aquest article servidora estarà de vacances. Aquestes línies estan escrites a batzegades, entre mails, documents de treball i factures. Entre rentadores, maletes i consultes al web de meteorologia del lloc de destí. Un document obert a l’ordinador que espera ser omplert de frases amb sentit i prou atraients pels lectors. En moments així, de nervis i estrés, penses si realment val la pena marxar de vacances.
Finalment trobes un forat en la teva ocupada agenda pre-vacacional (un diumenge a les 7 del matí), tornes a aquell document obert que tens de fa uns dies, que té un parell de frases escrites i penses que no t’aixecaràs de la cadira fins que l’article no estigui acabat. Tens els deures de la feina fets, només et manca aquest article.
La inspiració no arriba, tens el cap a tres quarts de quinze, i sents el síndrome del full en blanc al clatell. Les ganes d’escriure no casen amb la inspiració i comences a deixar anar frases sense sentit com les que estic escrivint aquí.
Quan rellegeixo aquests primers dos paràgrafs penso que si, que val la pena que marxi de vacances. Quins paràgrafs més delirants! Necessito marxar per desconnectar, per buidar la ment de pensaments, d’idees, de projectes. Posar-me unes bermudes, unes xancletes, emportar-me aquells llibres que fa dies que tinc per llegir i fer un reset per reiniciar amb noves idees. Necessito uns dies per tornar-me una esponja i captar l’essència d’aquelles petites coses que l’agitació del dia a dia et fa obviar.
I llavors recordo aquelles vacances d’infantesa, dos mesos per davant per anar a la piscina amb les amigues; fer quilòmetres i quilòmetres amb les bicis pels carrers del poble; les nits a la fresca explicant-nos històries de por. Les festes majors, la gralla, les matinades. Les colònies lluny de casa, amb nova gent per conèixer, noves històries.
I quan acabaven aquelles vacances infantils que t’havien depurat tenia aquella sensació que friso tenir també d’aquí un parell de setmanes: ganes de tornar a l’escola, preparar l’estoig, d’ordenar les llibretes, de fullejar els llibres del nou curs, de conèixer els nous professors, de tornar a veure els companys de classe i descobrir-ne algun de nou.
Marxar de vacances per tornar amb energia i canalitzar-la als vells projectes que t’han estat esperant aquests dies. Marxar de vacances per donar forma a la idea que ens ronda i que properament veurà la llum. Marxar de vacances per gaudir dels que tens més a la vora. Marxar de vacances per quan en tornis, puguis gaudir del ritme agitat del dia a dia. Marxar de vacances per poder afilar els llapis i estrenar llibreta amb il·lusió i empenta.

Es pot llegir també aquíwhat is holiday stress?, holiday stressors.

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *