Debatdevi: la dissolució d’un projecte innovador

Fa temps que volia fer aquest post i crec que ara ja és el moment, tenint en compte que fa mig any que ja no estic vinculada a l’INCAVI ni a debatdevi.

Fa més de tres anys, arrel d’un estudi encarregat per l’INCAVI a Nielsen, on es posava de manifest que la presència del vi català als restaurants, botigues i supermercats de Catalunya era minsa, així com que calia més cohesió en el sector del vi; un grup de persones, liderats pel llavors director de l’INCAVI, Joan Aguado, vam considerar que valia la pena ser ambiciosos i engegar un projecte sense precedents al sector del vi i, fins i tot, a Catalunya: debatdevi. De fet, debatdevi durant els seus primers tres anys de vida, va servir d’exemple en molts altres sectors econòmics de Catalunya i es va presentar en diferents jornades sobre gestió del canvi, innovació i noves tecnologies.

Aquest projecte va ser debatdevi: un espai físic i virtual on s’intercanviaven experiències i bones pràctiques del sector; on persones vinculades a la vinya i el vi s’enriquien i debatien amb aportacions d’experts en diferents camps com l’economia, el marqueting, internet, la comercialització, … Trobades presencials a diferents punts de Catalunya, i debat on-line usant les xarxes socials i eines de programari lliure amb una finalitat: crear un hub de coneixement amb noves idees i noves veus. Debatdevi pretenia ser un espai de relació i d’intercanvi de coneixements; on compartir i emprendre plegats fos el més important; afavorir el networking (em consta que han sortit molts projectes interessants d’aquelles trobades), traslladar nous coneixements i millorar les relacions entre l’administració i el sector.

Des del meu punt de vista, com a promotora d’aquest projecte des dels seus inicis fins al desembre de 2009, debatdevi va viure dos moments clau:

  • el 25 de febrer de 2009, on es va culminar la primera part del projecte, amb una presentació de propostes i idees refrendades pel sector de la vinya i el vi en un acte multitudinari a Vilafranca. D’aquell esdeveniment el més important va ser que les propostes van venir de la mà dels agents del sector i no de l’administració.
  • la voluntat de crear les comunitats de pràctica, és a dir diferents grups de treball de persones no vinculades a l’administració i, en alguns casos tampoc en el sector, que, partint de trobades físiques i virtuals, tenien uns objectius clars: modernitzar i dinamitzar la comercialització, la qualitat i la comunicació del vi a Catalunya. Es van crear dos comunitats, la de vi i internet i la R+D, amb persones que s’anaven reunint i treballant plegats per assolir els objectius marcats en aquell acte de febrer de 2009; i a desembre de 2009 va quedar pendent la creació de 3 comunitats més (enoturisme, comercialització i coordinació administrativa).

En aquest marge de quasi mig any i, tenint en compte altres exemples similars a debatdevi, vinculats i liderats per una Administració, on hi ha una voluntat de gestió del canvi i una adopció de noves eines i nous canals comunicatius, he après i considero que cal tenir en compte:

  • cal vincular l’estratègia de l’Administració a la fi del projecte; aquests projectes han de servir per ajudar a consolidar objectius i marcar-ne de nous.

  • perquè aquest primer punt sigui efectiu, cal un lideratge valent i ambiciós per part de l’equip directiu de l’administració

  • hi ha el perill d’acabar amb iniciatives com aquesta quan les persones que dirigeixen l’administració canvien, sense valorar si la iniciativa funciona o no.
  • projectes d’aquest estil necessiten d’emprenedors interns, de persones que hi creguin, amb actitud oberta i visió, i estiguin avesats a aplicar noves metodologies i a innovar.

  • no existeixen les jerarquies, sinó que la clau és l’estructura en xarxa, per tal, cal enriquir-la i en un context funcionarial és complicat.

  • són projectes a mitjà i llarg termini que requereixen de constània i perserverança

Ara, tres anys després d’aquell projecte, només queda el bloc (www.debatdevi.cat), que actua, principalment, de canal d’informació de les diferents activitats que es desenvolupa a l’INCAVI, i em consta que des de les dues comunitats activades, es van fent passets per mantenir-les i continuar actuant.

L’essència del projecte en si, però, allò que va afavorir a què noves veus del sector diguessin la seva, a deixar aflorir nous espais d’interrelació i networking, s’ha fos perquè, simplement, les persones que ara ho haurien de liderar no hi han apostat. Per això, l’espina que em queda és que malgrat els esforços personals i econòmics fets per idear una nova administració del vi català a través de la iniciativa debatdevi que servís per donar resposta a les necessitats del sector i adaptar-se als nous reptes, sent més oberta, més participativa i afavorint la creació de fluxes de relació entre els diferents agents, es va dissolent.

Articles semblants:

  • No hi ha articles semblants

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *