Diferents formes de fer

Fa un any que sóc regidora, que em vaig comprometre a dedicar part del meu temps a treballar per Vilafranca i pels seus veïns i veïnes. Vaig fer el pas amb la idea de construir plegats una Vilafranca millor. Diàleg, consens, grans acords amb entitats, partits i veïns són claus per fer realment una ciutat de futur. Així ho creia llavors i així hi segueixo apostant ara.

Participació, rendició de comptes, igualtat d’oportunitats, cultura integradora, no són paraules i res més. Són paraules que per a mi tenen molt sentit i que han de ser presents en qualsevol govern, en qualsevol espai de decisió. Fa un any imaginava que, tot i estar a l’oposició, es podria treballar de forma conjunta amb el govern, es podria proposar, convèncer, treballar plegats. S’escoltaria i es debatria i s’actuaria, es recollirien diferents posicions. Així és com ho he estat veient al llarg dels darrers anys en molts ajuntaments i, de fet, són en els pobles, viles i ciutats on es tenen en compte múltiples veus aquelles que avancen de forma real i s’assumeix un lideratge convincent i clar.

Des d’ERC hem presentat mocions i propostes encaminades a donar més veu als veïns i veïnes, a facilitar una comunicació bidireccional entre Ajuntament i ciutadania, a obrir les institucions. Així és com jo entenc la política i la democràcia: en participar, debatre, consensuar, dialogar. Treballar plegats pels i amb la ciutadania.

Aquest any he estat també amatent en veure com es treballava en altres Ajuntaments i, sincerament, sentia enveja de veure com es prenien grans acords, com s’avançava amb participació i consens amb els veïns, en com es facilitaven eines per incidir en les polítiques públiques d’un municipi. Enveja perquè, malauradament, a Vilafranca amb l’actual equip de govern, estem molt lluny d’aquesta forma de fer i entendre la política.

Però seguiré insistint i des d’ERC seguirem treballant, com hem estat fent fins ara. En incidir, en proposar, en reclamar el debat i el diàleg. Perquè no ho sabem fer d’una altra manera.

Article publicat a El 3 de vuit

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *