El cava s’esbrava

Els penedesencs estem orgullosos d’aquest paisatge nostre ple de vinyes i anem pel món ben cofois i estarrufats explicant com de bons són els vins i el cava del Penedès. Quants cops no hem badat mirant per la finestra del tren un cop passat Martorell, camí de casa? O no hem passejat amics i coneguts per algun celler?

Però amics, tot aquest entorn s’amenaça constantment: preus baixos, nous polígons, infraestructures, etc. Ara, l’anunci del baix preu del raïm posa de manifest que estem en crisi i que els pagesos estan collats davant la gran indústria.

Siguem conscients que costa molt per preservar paisatges com el nostre i el pagès no és el jardiner que el vetlla, s’hi ha de guanyar la vida. Perquè la nostra comarca no és de cartró pedra, és paisatge fruit del treball humà. I si volem que aquest treball continuï, amb joves agricultors amb un present i futur digne, cal activitat agrària, agroindústria i, sobretot, que el viticultor tingui una major participació en el producte final per aconseguir així, una major valorització de la seva feina.

El Penedès del que presumim continuarà si el viticultor fa un pas més, ja sigui elaborant de forma independent, ja sigui a través d’una cooperativa que comercialitzi vins amb valor afegit o bé aconseguint contractes més estables i de més valor i durada entre productor i elaborador, sobretot amb la gran indústria del cava. El viticultor no pot dependre de grans empreses que, pel que es veu, l’infravaloren a ell i al territori. I per aconseguir tot això, també cal reforçar les polítiques agràries del nostre país dotant-les de més pressupost i des de totes les administracions. I també, cal més unió i col·laboració entre tots els agents.

I nosaltres, els penedesencs orgullosos que no tenim vinyes ni som viticultors, què podem fer-hi? Hem de ser conscients que també som corresponsables d’aquest territori i, com a penedesencs, allò que passa als nostres viticultors ens afecta i ens ha de mobilitzar. Ens toca pressionar al govern perquè es doti d’un major pressupost les polítiques agràries i ens toca valorar la tasca del pagès. I es valora sobretot a l’hora de consumir, comprant productes de proximitat a un preu just. Hem de tenir clar i explicar arreu que és un insult al pagès pagar menys de 3 euros per una ampolla de vi o de cava.

El cava s’esbrava i cal que ens arremanguem tots. O lamentarem de veritat l’abandonament de les nostres terres i viure en un Penedès plegat de polígons. I, evidentment, llavors no estarem tant pinxos i orgullosos de la nostra terra.

Article publicat a El 3 de vuit

 

 

 

 

 

 

 

Articles semblants:

  • No hi ha articles semblants

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *