El COVID 19 ens ha de fer millors

Ahir, després de dir-li al meu avi que patia molt per ells, que fessin bondat i que no sortissin de casa, em va dir: “Jo per qui pateixo és per tu, pels de la teva generació i els vostres fills”. Després de penjar el telèfon em vaig prometre que no voldria fer patir l’avi, que n’havíem d’aprendre de tot plegat. Que n’hem de sortir més forts i millors. Millors com a persones i millors com a societat.

S’ha constatat que l’individualisme i el neoliberalisme són molt més tòxics que aquest virus que omple els telenotícies. Unes polítiques que només ens han portat més desigualtats i la destrucció del bé comú. Una manera de fer que ha facilitat la propagació d’aquest virus i l’aplicació tard de moltes de les mesures. Com a societat, no ens ho vam prendre seriosament fins que no ho vam tenir a sobre, perquè això del COVID-19 queia lluny de casa; i els governs, a base de retallar els pilars bàsics de l’estat de benestar, s’han trobat sense prou recursos públics per fer-hi front.

Gràcies a aquesta crisi sanitària s’ha fet evident que calen governs i administracions (des de locals fins a supranacionals) que no escatimin esforços econòmics per a la sanitat i la cura de les persones, que no els hi tremoli el pols per impulsar des del minut zero mesures econòmiques per poder fer més fàcil el present i el futur de les persones.

I que, com a persones, la pretesa societat del benestar ens ha portat a mirar-nos al melic i a allunyar-nos del nosaltres, de la tribu, de la comunitat. Ens entristim quan veiem els carrers buits, amb els comerços tancats, sense terrasses ni bars; però fa quinze dies seguíem l’estela del rei Amazon i donàvem l’esquena al comerç de proximitat que fa mans i mànigues per mantenir la persiana pujada i que molts d’ells, ara, mantenen la botiga oberta per proveir-nos de menjar posant-se en risc.

Volem maduixes i mongetes a l’hivern, a poder ser ecològiques, però no ens fixem d’on ens arriben i el cost ambiental que té menjar-ne quan no toca; ens queixem quan a Barcelona apliquen restriccions pel vehicle privat, però no reclamem el suficient per tenir un transport públic digne ni les administracions hi aposten decididament.

D’aquesta crisi global n’hem de sortir més forts, més llestos i millors. El COVID-19 ens ha de servir per posar més atenció al bé comú perquè el dret a la salut, a l’habitatge digne, al treball, a la cura és innegociable. No podem tornar a renunciar allò que els nostres avis van lluitar tant per tenir.

Articles semblants:

  • No hi ha articles semblants

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *