El goig (o no) de ser finalista

Existeix un premi d’innovació cultural a Catalunya recolzat per la Fundació Carulla. És el Premi Lluís Carulla i dilluns 21 de novembre es va entregar a la Fundació Tàpies de Barcelona. Tres finalistes, un sol guanyador. Cent mil euros per impulsar un projecte cultural. Sincerament, tal i com està la cultura al nostre país, és un premi de somni. D’entre més de setanta projectes presentats, hi va haver tres finalistes: el Museu de la Moda Virtual (web que recullirà les peces de vestir històriques dels museus catalans); Poescenium (gravacions de lectura dramatitzada de textos teatrals catalans) i Surtdecasa.cat (el mitjà de comunicació de cultura i oci de proximitat).

Però no vam tenir sort. Surtdecasa.cat no va guanyar el Premi Lluís Carulla, va ser el Museu de la Moda Virtual. I la vintena de periodistes que formem part d’alguna de les set edicions que té Surtdecasa.cat, vam entristir. Durant el lliurament del premi, aplaudeixes, és clar, però de dins estàs una mica rabiós, desencisat, apagat. Mires els teus companys i companyes i notes que senten mes o menys el mateix. Sens dubte hagués estat un gran impuls a tota la dedicació, per les hores de feina; per les entitats que han apostat en nosaltres, pels creadors, pels artistes, pels amics que ens han sofert. I sobretot, pels que ens han llegit, seguit i compartit.  

Llavors, inspires, agafes aire i intentes consolar-te buscant la mirada dels que tens a la vora. “No passa res, continuarem endavant”. I així és. Des de Surtdecasa Penedès continuarem enfocant persones, projectes, idees per explicar-les amb l’estil propi que crec que ens caracteritza. Posarem valor i visibilitat a la creativitat de les persones d’aquest territori, que n’hi ha molta! Seguirem oferint una agenda actualitzada recomanant allò que poden fer els milers de lectors que tenim a l’Alt, Baix Penedès i Garraf. Hi posarem esforços perquè les hores dedicades siguin mínimament remunerades trucant les portes que facin falta.

No és fàcil dedicar-se al periodisme cultural. Un premi com aquest ens hagués donat aire per invertir en una aplicació mòbil, en una campanya perquè se’ns conegués més, … Però bé, continuem on èrem, potser amb més força i convicció, perquè un jurat amb persones de reconeguda vàlua en el camp cultural i artístic ens ha portat a ser finalistes. Què coi, ser finalista és també un goig. I a nivell personal, compartir una aventura amb vint periodistes més de set edicions però, sobretot, amb l’Ariadna Caballero i la Goretti Martínez al Penedès, és un regal. Perquè creiem en el que fem, hi posem moltes ganes i, sobretot, molta passió.

Article publicat a El 3 de vuit.

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *