El llarg camí al mes d’agost

Fins fa uns quants (molts) anys m’agradaven molt aquests dies de juny. L’escola acabava i la monotonia desapareixia. Les hores prenien una altra dimensió. Tot ho estrenàvem de nou: la piscina, les escapades a la platja, les nits a la fresca jugant al carrer, la bicicleta, les postres de síndria a l’hora de sopar, els calipos de lima limón. També estrenàvem el quadern de vacances Santillana i el mes de setembre es veia llunyà. Aquests dies de juny m’agradaven, sent conscient que l’estiu també podia ser monòton, però d’una rutina amable, lenta i relaxant.

descans agostDes de que treballo per compte propi ja no m’agraden tant aquests dies de juny i també els que vindran de juliol.  La feina incrementa, ja sigui perquè no comptes amb catorze pagues i cal facturar més per a poder fer les vacances de rigor; ja sigui perquè els clients si que fan vacances, normalment l’agost, i els dies previs al seu descans anual són dies de lliuraments, reunions i tancar temes perquè tots, ells i jo, tinguem unes vacances tranquil·les.

Has de treballar, però alhora vols gaudir d’estiu i bronzejat, i fas mans i mànigues per capbussar-te a la piscina o per anar a una terrasseta just abans de sopar. De fet, aquesta és la gràcia de treballar des de casa, que tu et fas els teus horaris. Pots fer veure que també portes el ritme estiuenc, però que tens les pestanyes cremades i no del sol, sinó de la llum del pc. Mires de gaudir d’estiu però ho fas pensant que a la nit et tocarà recuperar aquelles hores davant de l’ordinador i per tant, no t’acabes de deixar anar ni de gaudir-ne. I comptes els dies que falten per les teves vacances (encara me’n queden 30!).

I des de que treballo per compte propi i a més sóc mare, odio aquests dies de juny i també els que vindran de juliol. A tot allò abans esmentat cal afegir que has de fer malabars per buscar els casals d’estiu que més s’avinguin als gustos dels petits i als horaris de tota la família. I quan els has trobat t’adones que les tardes de juny i juliol semblen més llargues que les de la resta de l’any: hi ha més hores de sol, però també hi ha més activitats que tu i els teus volen fer. I vols aprofitar-les al màxim amb ells, perquè vols gaudir-ne al màxim i perquè no vols sentir-te culpable de no passar-hi més temps, i t’enredes amb festes d’amics de la classe, passejos amb bici, aprendre a patinar i sopars d’entrepà a una terrasseta.

I cada nit acaba sent com la d’avui, com la d’ahir i com la de demà. Acabaré escrivint aquest article a altes hores de la nit. I el cansament farà que em pugi la mosca al nas i m’empipi amb mi mateixa. “Què coi fas a aquestes hores?” Em preguntaré. Però, ja tinc recursos d’autoconvenciment i recordaré que m’ho he passat pipa regant les plantes amb els meus fills per acabar tots molls al terrat de casa. Pensaré que, només per escoltar les rialles esbojarrades d’aquell parell, ja ha valgut la pena estar aquí escrivint aquest article. I em seguiré autoconvencent de què, per sort, d’aquí 30 dies penso fer vacances. Per què les necessito, oi?

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *