El més escandalós que té un escàndol és que un s’acostuma

(article publicat a El 3 de vuit)

El titular d’aquest article és una cita de Simone de Beauvoir que segueix sent massa vigent. Ens costa poc queixar-nos, indignar-nos perquè uns peixos grossos que ens han estafat no volen declarar davant dels nostres representants polítics; perquè tallen les ales a la nostra llengua a les Illes Balears, al País Valencià i també a casa nostra; o perquè ens retallen drets i moltíssimes coses més. Alcem la veu, fem uns quants renecs i ja està, seguim amb el cap cot, anant tirant.

consumcollaboratiuSovint costa veure quin és el paper que hem de fer i podem fer els ciutadans per a mirar de canviar les coses i d’actuar. De segur que n’hi han moltes, però avui m’agradaria parlar-ne d’una: de la importància de ser consumidors responsables, afavorir la producció propera i, alhora, establir llaços de col·laboració amb d’altres.

És a dir, estem davant una crisi de model, el del capitalisme més feroç, que ens ha incitat a l’hiperconsum i ens ha portat a ser propietaris de qualsevol objecte a qualsevol preu (econòmic però també social i mediambiental). Per sort, ara som molts els que ens qüestionem aquest sistema i som molts els que anem trobant resposta a les nostres necessitats diàries allunyant-nos d’aquest consum i tendència a posseir.

Formar part d’un grup de compra cooperativa per obtenir productes sense intermediació i quilòmetre 0; fer servir el transport públic, compartir el cotxe, intercanviar la casa durant unes vacances, participar en una xarxa de micro-mecenatge o ser un inversor en projectes com els de Fes Gest (www.fesgest.cat) en són alguns exemples. El fons del consum col·laboratiu no és nou: el “trueque”, el lloguer, la donació ha existit sempre entre familiars, veïns i amics. Qui no ha rebut una caixa amb roba i joguines de bebè?

Les noves tecnologies amplien les possibilitats del consum col·laboratiu, i la tecnologia et facilita trobar allò que busques o oferir allò que ja no necessites amb un cost relativament molt baix. Pot ser que la nova moneda de canvi no sigui el diner sinó la confiança?

Us recomano fervosament el blog de l’Albert Cañigueral, www.consumocolaborativo.com un espai web on es dóna visibilitat a diferents projectes d’arreu del món sobre aquesta temàtica i que justament aquesta setmana l’han entrevistat a El País amb un titular ben cridaner: “Antes compartir era de pobres, ahora es de inteligentes”.

La gràcia seria no acostumar-nos als escàndols i no callar, dir les coses de moltes maneres. Una, perquè no, canviant la forma que tenim de consumir i anar cap a una economia de la col·laboració.

També podeu llegir l’article aquí o veure el #talkingabout que li vam fer fa ja un temps.

 

 

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *