Els carrers per a les persones

Els pobles i les ciutats són per a les persones. Aquesta és una premissa bàsica que malauradament no sempre es té en consideració a l’hora de planificar o ordenar espais. Com deia l’activista i investigadora vilafranquina Sara Ortiz Escalante, entrevistada a aquest setmanari, i també a Surtdecasa Penedès, “les nostres ciutats estan pensades moltes vegades per donar resposta a un model econòmic capitalista i neoliberal històricament vinculat a un model de societat patriarcal. S’ha donat molt més valor i espai a totes aquelles activitats vinculades a l’esfera de la feina: en temes de mobilitat, en com estan pensats els transport públics…”. Ortiz afegeix que “aquesta manera de planificar ha deixat en un segon terme totes les qüestions vinculades a la reproducció de la vida, tant les tasques domèstiques com les de cura de les persones”.

Res és neutre, a l’hora de construir la ciutat i de fer millores urbanes, es determinen ja uns usos i unes maneres de viure-la. Però no és el polític ni el tècnic de torn qui hauria de determinar els usos, caldria preguntar als veïns i veïnes com es mouen per la ciutat, com voldrien que fossin els carrers i les places, què hi fan i què hi voldrien fer. Per això és vital incloure processos participatius a l’hora de decidir com han de ser les ciutats, i facilitar que la ciutadania hi participi, dotant-la d’eines i d’informació.

Situem la ciutat i els seus usos en les necessitats quotidianes, fem que els nens i nenes puguin anar fàcilment i amb seguretat a l’escola caminant; que a les places s’hi pugui tornar a jugar, que els avis conversin asseguts a l’ombra. Que per la nit els carrers tinguin més llum, que hi hagi vida als carrers i a les places per així sentir-nos més segurs.

I tot plegat es podria fer amb petites accions que no tenen un cost excessiu. Per exemple, als entorns de les escoles, espais que haurien de ser una extensió de l’escola, espais per al joc, per al verd, per la vida de barri. Espais que podrien servir també de pati, de zona d’aprenentatge i de relació amb el barri.

I com són els entorns de les escoles de Vilafranca? Carrers amb cotxes, sense zones d’estada àmplies, sense parcs ni zones verdes. Per exemple, amb una pilona que talli el trànsit entre les escoles Estalella i Vedruna Sant Elies n’hi ha prou? Tallant la circulació d’un tros del carrer Amàlia Soler, ja ho tenim llest? Amb la Rambla Sant Francesc plena de cotxes a les 17h, ho tenim arreglat? És aquesta una ciutat per a les persones?

Article publicat a El 3 de vuit

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *