Els cavallitos cremats

“Per què s’han cremat els cavallitos? Aquesta ha estat la pregunta de la setmana a casa nostra, però de segur que en moltes altres de Vilafranca i comarca. Respons a la pregunta sabent que d’aquí cinc minuts te la tornarà a fer, gens satisfeta amb la resposta. I mires de canviar de tema, però insisteix especulant en què ha debut passar amb múltiples respostes: uns nens dolents l’han cremat, es van deixar la bombeta encesa i es va cremar, el cotxe de bombers dels cavallitos no funcionava o, fins i tot, això és cosa del drac de Sant Jordi…

cavallitosEls cavallitos cremats han estat també tema de conversa a l’escola. Nens i nenes s’ho expliquen, envoltant la història amb una mescla de misteri i de pena. Les notícies volen, també entre la canalla quan els toca un tema tan proper com els estimats cavallitos.

I et demanen de veure com han quedat els cavallitos cremats i la prepares, dient-li que segur que es posarà trista, que no pateixi, que ja en posaran uns altres; però arribes al lloc dels fets i després d’uns primers minuts de silenci i pena, es troba altres amics i comenten la jugada a primera fila: “Mira, allò era el cotxe vermell”, “Uala! De la olla no en queda res!”, “El sostre pintat ha desaparegut”. Llavors et mira i recorda un element important: “I el noi mama, el noi de les fitxes, on és?”. “A casa seva, a ell no li ha passat res, però haurà de buscar una nova feina”.

A segona fila dels cavallitos cremats hi som uns quants pares i avis. Els missatges són semblants: “Fa molta pena veure això cremat, pobra canalla”; “Si ha estat provocat, qui pot fer una cosa així?” “Podríem engegar una associació de famílies afectades, no?” o fins i tot sents “Ara podrien tornar a posar els del Quique, no?”.

I tornes a casa de la mà de la petita que segueix esplaiant-se amb els cavallitos cremats. “La policia en posarà uns altres, oi?”, “I les fitxes que em va comprar la tieta, què en farem?”. “No hi podrem pujar més?”. Mires de respondre mentre penses que una guspira ha fos els petits somnis d’un bon grapat de nens i nenes. Il·lusió feta cendra.

 

 (article publicat a El 3 de vuit)

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *