“Els joves polítics”, article publicat avui a El 3 de vuit

Si entenem jove com una persona de menys de 35 anys, es pot afirmar que hi ha molts pocs joves en política. Si entenem polítics com a persones amb càrrec dins d’una administració, de joves polítics n’hi ha molt pocs. I si no, feu un cop d’ull a les llistes electorals del vostre municipi i mireu si en les posicions que opten a regidors hi ha algú que reuneixi el requisit de ser jove. I no crec que això es degui a què els menors de 35 anys no estiguem ben preparats.

En un article publicat també aquí fa un parell de mesos, comentava que esperava veure com els partits polítics dels pobles s’obrien més als ciutadans i vèiem nous perfils i noves veus en les llistes municipals. Això no ha estat així… només cal veure els caps de cartell d’alguns municipis, que continuen sent els mateixos elecció rere elecció i, evidentment, els anys passen, i per aquests caps de llista, també.

La interpretació senzilla de què els joves no hi són és perquè el jovent passem de tot, perquè som una generació on prima l’individualisme, perquè ho hem tingut tot molt fàcil, perquè amb la crisi econòmica que estem sofrint, més val que no ens despistem en allò que no sigui treballar o estudiar,… Però jo no em vull quedar només amb aquesta lectura.

Per una banda, si no et dediques a la política sota el paraigua d’un partit, difícilment podràs tenir una gestió còmoda en el teu ajuntament, ja que aquesta passa per aconseguir recursos d’altres administracions (Consell Comarcal, Diputació, Generalitat) i el fet de ser d’un o un altre partit facilita més les coses. A més, els partits no estan en el seu millor moment. La seva estructura erràtica i poc flexible i la sensació de què “sempre són els mateixos”, són alguns dels obstacles que fan que els joves, o bé no s’interessin per la política, o bé, internament des dels partits, difícilment s’aposti per noves veus i nous perfils (ja són molts per poques cadires, que només faltaria que s’hagués d’obrir més la porta, deuen pensar alguns…)

D’altra banda, la relació entre el polític i el ciutadà també ha canviat, bàsicament perquè aquest darrer té més informació i, gràcies a internet, la pot contraposar, ampliar, debatre. Els joves d’avui dia (i sobretot els que són encara més joves que jo), passem hores a internet. Allà és on ens relacionem, aprenem, creem continguts, compartim idees, coneixement, sensacions, sentiments; en definitiva, trobem el nostre espai, els nostres grups, i ens hi sentim còmodes. Internet no té normes explícites, no hi ha compartiments tancats. Internet ha fet canviar actituds: hi ha agilitat, mobilitat, regeneració, apertura, informació, espai per tothom, aspectes que no casen amb l’actual forma de fer política.

Però si hi ha pocs joves posats en política, per tant, hi ha poques persones que han crescut amb internet i creuen en els valors que aquesta revolució implica ocupant llocs de decisió dels partits i de les institucions polítiques. I sense aquests perfils, difícilment veurem una política més oberta, una autèntica política 2.0 on primi el diàleg, la proposta conjunta, la rendició de comptes.

I si tu ets algun d’aquests pocs joves que estàs en alguna candidatura per aquestes llistes electorals; o bé estàs dins d’un partit polític o en alguna administració, pots fer molt per la política actual: has de ser el revolucionari de la política 2.0 dins de l’organització on estàs, lluitar pel treballar plegats, dialogar, debatre, proposar, crear, obrir, compartir, rendir comptes amb el ciutadà. De fet és el que els ciutadans volem: conèixer el perquè de les decisions polítiques i, sobretot, poder-ne prendre partit perquè se’ns ha escoltat i se’ns ha tingut en compte.

Article publicat avui al setmanari El 3 de vuit

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *