Emili Teixidor i els mestres

Article publicat al setmanari El 3 de vuit, 21 de juny de 2012

M’assabento de la mort de l’Emili Teixidor pel Twitter i corro al despatx, buscant alguns dels seus llibres. Hi trobo Els convidats i Pa Negre, però em manquen els que més em van marcar. Maleeixo haver-los deixat a casa els pares, deuen estar encara a la meva habitació, juntament amb les desenes de llibres infantils i juvenils que devorava en aquella època. “Ocell de foc”, “Les Rates Malaltes”, “Dídac, Berta i la màquina de lligar boira” deuen estar acumulant pols a les estanteries. Ara m’agradaria tenir-los a les mans i rellegir-los.

La mort de Teixidor em porta records de les nits de lectura, després de sopar al llit fins que venia la mare i em deia que ja n’hi havia prou; o pels matins, que em despertava abans que sonés el despertador i llegia com si s’acabés el món abans d’encetar el ritme frenètic de vestir-se, esmorzar i córrer a l’escola. Devorava llibres i la Choni, la meva mestra de l’escola, ens els feia explicar i marcar amb gomets en un mural. A final de curs acumulava una bona filera de gomets.

Aquesta mestra i molts dels que he tingut m’han ensenyat a estimar la lectura. En Teixidor, que a més d’escriptor era mestre, també era un gran defensor de la lectura. He rellegit una entrevista que li van fer a La Vanguardia, “Si llegeixes, quedes maleit per sempre”. Quanta raó! Un parell de llibres sobre la tauleta de nit m’han acompanyat ara i sempre. M’ajuden a desconnectar, a agafar el son, a passar nits de vetlla, i, sobretot, a somiar millor.

Abans d’assabentar-me de la mort de Teixidor, a la llar d’infants m’han donat l’informe del curs de la Marta, la meva filla. Un petit llibre amb fotografies d’ella durant aquest any i textos que narren com ha estat la seva adaptació, el seu desenvolupament, les estones del pati, el joc, etc. Asseguts tots al sofà, mirem full per full i ens emociona. Ella també està atenta, mirant les pàgines, les imatges, assenyalant-nos coses que li criden l’atenció de les fotografies, algun company, alguna joguina.

Després, ja al vespre, quan a les notícies parlaven de la trajectòria de Teixidor, m’he fixat amb la petita. Tornava a mirar el llibret de les notes, passava pàgines i se’l mirava amb concentració. He pensat que segur que li agradarà llegir, que potser que vagi a casa els pares i reculli els meus llibres d’infantesa. També he pensat que l’Emili Teixidor deuria ser un d’aquells mestres que sempre recordes, que et marquen. Com molts dels que he tingut i com molts dels que tindrà la Marta. Si més no, la seva primera mestra serà de les de recordar, n’estic segura.

Emili Teixidor i els mestres, article publicat a El 3 de vuit, 21 de juny de 2012

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *