“Escola 0.0” Article publicat a El 3 de vuit

Els assessors de la consellera Rigau es deurien posar les mans al cap al veure que, mentre la seva cap suprimia el programa de digitalització de l’educació que havia iniciat l’anterior govern, el president Barack Obama es reunia amb dirigents de Google, Apple i Facebook i els demanava que apostessin encara més per l’educació amb majors inversions. Aquella setmana els diaris feien riure: mentre a l’altra banda de l’oceà, allà on sovint ens emmirallem, s’esperonava al canvi, al nostre país, fèiem com els crancs: anar enrera.
El programa que va implantar l’anterior govern, anomenat Educat1x1, buscava fomentar la digitalizació de l’aula, la creació de continguts pedagògics digitals i la formació dels professors. D’aquesta manera, en aquells centres on s’ha introduït, hi ha wifi, portàtil per professor, pissarra digital i portàtil per alumne (costejat al 50% per la Generalitat al 50% pels pares). El programa en si presentava força deficiències, només cal preguntar als centres on es va implantar, sobretot tècnics de qüestions relacionades amb el servei de wifi; així com el seu cost, molt elevat i massa centrat en infraestructura i més poc en continguts.
Però, calia tallar-ho en sec i impedir que altres centres es digitalitzessin? Crítiques a banda, aquest pla estava fomentant canvis molt importants. El professor es renova, canvia, implanta eines i es generen noves sinèrgies dins la classe; milloren les seves competències digitals gràcies a programes de formació dedicats a això i que formen part del pla; però el més important: fomenta un canvi d’actitud. Fa uns mesos, vaig donar un curs a un Institut del Vendrell sobre blocs i la seva implantació a l’educació, i vaig quedar meravellada de l’interès dels professors per aprendre i per aplicar noves eines al seu dia a dia: professors amb trajectòries de més de 20 anys, canviant la seva forma d’ensenyar per una de nova que tenia internet com a eix vertebrador. Si la societat canvia, si els alumnes tenen noves habilitats, és evident que cal que l’educació i els professors també evolucionin.
Professorat a banda, aquest programa també ha ajudat a revolucionar els llibres de text. El llibre deixava de ser el centre de l’assignatura i hi havia espai per nous continguts multimedia i en línia; el que acostumen a usar els nostres infants i joves. El pla fomentava que les empreses editorials s’adeqüessin a les noves necessitats i esperonava a noves empreses a generar nous continguts. No es tractava de fer un pdf del llibre de text i penjar-lo a la xarxa, sinó d’innovar en la forma, però sobretot en el fons. Ara, però, això també s’ha aturat. I, per últim, el fet de què cada alumne tingués un ordinador i la seva educació es vinculés a la xarxa, fomentava combatre l’anomenada “escletxa digital” a les llars del nostre país, multiplicant el seu efecte en els pares, germans i avis.
Cal acabar així amb un pla i llençar la inversió duta a terme? Ens trobarem amb escoles digitals i d’altres que no ho seran fomentant que hi hagi diferents tipus d’educació entre l’alumnat? Hem de tornar al llibre de text que passa de germà a germà? Els professors que han canviat les seves classes, què deuen pensar, ara? Però, el més important: quina és la proposta de futur del nostre país en l’educació dels nostres infants i joves? A on volem anar a parar? Malauradament no trobo respostes a aquestes preguntes.

Article publicat avui al setmanari El 3 de vuit

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *