Estiu Low Cost

Article publicat avui a El 3 de vuit

S’han acabat els viatges llunyans de més de deu dies, almenys entre el meu cercle d’amics i familiars.  La crisi ha fet acte de presència, la por a estirar més el braç que la màniga i la incertesa de no saber si el pròxim mes tindrem feina o no; més la tensió de la pujada de l’IVA i les retallades que pronostiquen uns propers mesos negres ens han fet més estalviadors i si hem pogut gaudir d’uns dies de vacances hem (re)trobat noves fórmules.

N’hi ha hagut que hem optat per anar de vacances a l’apartament de la platja dels pares, tiets o avis, negociant els dies que no estaven ocupats. D’aquesta manera molts ens hem trobat a Sant Salvador, a Calafell o a Altafulla fent platja, dinant i sopant a casa i com a molt, regalant-nos un bon gelat tot passejant després de sopar. D’això en dic turisme de proximitat, perquè a més serveix per descobrir racons esplèndids al costat de casa i que sovint no hi prenem l’atenció que es mereixen.

Dels amics que han optat per fer turisme a l’estranger en tinc de dos tipus. Uns han escollit l’intercanvi de cases: deixen la seva casa a una família i ells s’instal·len a la seva, una fórmula que no és nova però que cada vegada està agafant nous adeptes. I altres han viatjat a l’estranger aprofitant que algun familiar o amic ha emigrat allà a buscar un futur que malauradament aquí no troba. Viatges low cost on cal ser espavilat per trobar bitllet d’avió dels econòmics i fer mans i mànigues per fer cabre tota la roba en una maleta de no més de 15 quilos.

Entre el cercle pròxim també hi ha hagut qui ha fet turisme intergeneracional, és a dir, els pares han pagat una escapada als fills i néts i, les tres generacions juntes, han marxat uns dies a algun racó d’Espanya llogant un apartament o una casa de turisme rural.

I d’altres han optat per quedar-se a casa i mirar de fer passar la calor com millor es pugui: escapada a la platja, piscina i cerveseta al vespre. Sort hem tingut molts de les Festes Majors dels pobles veïns, que ens han ajudat a omplir l’agenda estival d’actes lúdics i sobretot gratuïts per a totes les edats.

També n’hi ha, potser massa, de gent que no ha pogut fer vacances perquè malauradament no té feina. Aquests dies d’estiu, sovint em passa pel cap preguntar-me com serà aquest proper Nadal. Sé que amb aquesta calor costa de pensar-hi, però… serà un Nadal low cost?

Article publicat a El 3 de vuit el 24 d’agost de 2012

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *