Fins al setembre!

Avui els nens i nenes han anat a l’escola més enjogassats que de costum. Es respiren les vacances, es veu que avui jugaran amb aigua i menjaran gelat. La rutina escolar i de les extraescolars donarà pas als casals d’estiu, a les vacances a casa els avis, a la piscina, la platja, a viatjar, a la mandra i l’avorriment.

Aquestes línies només volen ser un humil agraïment a aquells professionals que tenen cura dels nostres fills i filles, que els desperten la curiositat, els acompanyen en el seu creixement, els ajuden a gestionar el dia a dia i a dotar de significat les moltes emocions que tenen al llarg del curs. I que també, evidentment, els ensenyen a llegir, a escriure, a sumar, a multiplicar, a cantar en anglès, quins són els planetes o com són els cavallets de mar. Però també a córrer, a tenir força de voluntat, a tocar un instrument, a nedar, a tenir confiança en un mateix.

“Mama, la Núria ho sap tot, perquè és professora”. Són els seus referents, els seus ídols, sobretot en l’etapa de l’escola infantil i primària. I, per sort, totes les mestres que han tingut els meus fills fins a data d’avui, ens han transmès confiança, generositat, complicitat a l’hora d’educar conjuntament, elles i nosaltres, els tresors de casa.

La Lucía, la Núria, la Ivana, la Rosa, la Mercè. Tot un exèrcit de dones que curs rere curs han deixat una empremta molt positiva en els meus fills. No podria dir-ne cap, de paraula dissonant, de crítica. M’atreveixo a pensar perquè la seva és una feina vocacional, una professió que estimen i que fan mans i mànigues per transmetre valors, coneixements, idees, a personetes que estan creixent i s’estan formant. I són molt conscients de la importància i el valor de la seva feina i de què cal fer-la de forma excel·lent.

Però no només ens acomiadarem de l’escola, avui. Durant la setmana hem dit adéu a les extraescolars. A la Susanna i l’Eva de la piscina, per treure la por, però no el respecte, a l’aigua; al Toni i la Sandra, per encoratjar-la a córrer, a saltar, a superar-se; a la Carme, la Laia i l’Eva, que viuen amb devoció la música i l’ensenyen de forma fàcil i divertida; la Cristina, per demostrar que, encara que siguis primeta i menuda, pots bufar amb gràcia el clarinet, o la Maria, que ni que no et surti gaire bé la roda o el pi pont, troba altres habilitats a potenciar.

Al setembre hi tornarem, a les rutines diàries. Però mentrestant, descanseu, gaudiu de l’estiu, carregueu piles , desconnecteu perquè d’aquí dos mesos pugueu encarar el nou curs amb les mateixes il·lusions. Gràcies, de veres.

Article publicat a El 3 de vuit

Articles semblants:

  • No hi ha articles semblants

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *