Guerra de pantalles: televisió i internet

Mònica Terribas, Imma Tubella i Lluís Pastor
Mònica Terribas, Imma Tubella i Lluís Pastor

Mònica Terribas, directora de TV3, i Imma Tubella, rectora de la UOC, han estat les ponents del debat d’avui al Tribuna Oberta Vilafranca, moderat pel professor de la UOC, Lluís Pastor.

Guerra de pantalles? Aquest era el tema del debat i, segons Terribas, aquesta no existeix. Per ella, els continguts que es fan a TVC són continguts pensats per més d’un suport: internet, mòbil, xarxes, a més de la televisió. Per tant, aquesta guerra només existeix en el terreny més comercial, el de la publicitat. Tubella no hi està d’acord. Ella entén guerra de pantalles des del punt de vista de l’usuari, no de l’emissor com sosté la Mònica, i ho exemplifica amb els resultats d’una recerca de la UOc sobre els usos dels joves (7 a 20 anys) a internet i a la TV on es posa de manifest que hi ha una mitjana d’ús de 5 pantalles al mateix temps. Per tant, hi ha una guerra d’usos ja que mirem la televisió d’una forma diferent que abans i amb una fragmentació de l’atenció.

La clau, segons Tubella, està en què el monopoli del coneixement l’han perdut les escoles, les universitats i els mitjans de comunicació, perquè aquest ara es troba a la xarxa i la gent s’organitza, busca i crea coneixement en ella, sovint sense usar suports o canals més antics i tradicionals. Terribas, en canvi, és del parer que a la xarxa no hi ha coneixement, sinó que hi ha difusió d’informació i, per tant, internet és un canal, un mitjà. Tubella veu internet com una cultura, una nova forma de relacionar-nos i aprendre.

L’altre punt de conflicte ha estat a l’hora de parlar de periodisme ciutadà. Terribas s’ha mostrat força escèptica, explicant que aquest pot conviure amb el periodisme tradicional, però en moltes ocasions provoca dispersió informativa. Per Tubella, això és una mostra de la por que té, en general, el periodista dels blogs i de noves formes d’obtenció d’informació, com les xarxes socials. El periodista ha de ser capaç d’usar aquestes noves fonts i facilitar la informació i el coneixement que allà s’hi dóna, intentant posar ordre, precisament, a la dispersió.

He trobat a faltar qüestions com la interrelació amb el telespectador o la voluntat de co-crear amb ell per generar nous continguts. Si que hi ha molts programes de TV3 que tenen el seu bloc, el seu espai a FB o a Twitter, però allò que passa en aquests espais, es tradueix també a la pantalla? I en la informació, si que hi ha corresponsals que disposen de blocs on amplien la informació que no s’emet a la televisió, però s’usen eines col·laboratives o mash-ups (com Ushahidi, per exemple), o blocs de persones residents a aquests llocs o ciutadans que, pel simple fet d’estar en temps real allà on passen coses pot esdevenir una molt bona font? I en les rutines periodístiques, es tenen en compte aquestes noves fonts? I els periodistes estan preparats per oferir continguts en tots els suports?

Avui s’emet un reportatge que ha estat molt anunciat a la televisió i també a les xarxes socials: “Adeu Espanya”. De segur que, espontàniament, a Twitter es crearà un hashtag (#adeuespanya) i a temps real, aquells que ho desitgin aniran comentant allò que veuen; en molts casos, de segur, que els comentaris de la gent, les reflexions posteriors a internet a través de blocs, seran molt més rics i aniran molt més enllà. És la nova forma de veure la televisió: connectat a internet, debatent amb els que tens a casa i amb allò que es comenta a la xarxa i, a posteriori, revisar, tornar a veure, recomentar, ampliar informació, documentar-te, relacionar-te, etc.

I després diuen que el coneixement no es troba a la xarxa…

Articles semblants:

  • No hi ha articles semblants

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *