I el dia va arribar #cosesdemare

El metge deia que encara era verd, que segur que et retrassaries una mica… Però no, has estat puntual (un de les virtuts de la teva mare i que veig que has heretat). El 10 de desembre, a les 2 de la matinada trencava aigües. Ens vam menjar un iogurt i alguna peça de fruita, una dutxa ràpida i cap a l’hospital. Allà ens va dir que n’hi havia per estona…
Vam conèixer la MariFe, la llevadora, una professional maquíssima que ens va ajudar a tenir paciència i em va fer una apretada a la panxa per a que et poguessis encaixar. Pintava una cesàrea, però gràcies a la llevadora i al ginecòleg, va acabar sent un part natural.
Indescriptible el que vaig sentir quan et vaig tenir a sobre. M’emociono i s’humitegen els ulls quan penso en els minuts que vas estar a sobre meu, mentre el teu pare i jo ploràvem i t’acariciàvem tot intentant consolar els teus plors.
Eres preciosa, amb un munt de cabell, uns llavis petoners i unes galtetes per pessigar.
Començava llavors una nova vida, la teva, i també la nostra donava un tomb. Un tomb de més felicitat.

Articles semblants:

  • No hi ha articles semblants

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *