Identitat digital i periodisme, taller del media140 a Barcelona. Ens ajudes?

Media140 torna a Barcelona els propers 13 i 14 d’abril. En aquest bloc ja en vaig parlar quan es començava a gestar el projecte i quan es va fer un petit avançament el passat mes de novembre. En aquesta edició, juntament amb el Ricard Espelt, oferirem un taller que porta per títol “Com crear i gestionar la teva pròpia identitat digital com a periodista” i l’objectiu serà explicar d’una forma amena i senzilla les actituds i les eines que es poden emprar per poder tenir i gestionar la nostra identitat digital a internet. Ens agradaria que el públic estigués format per periodistes que comencin a introduir-se a la xarxa i que vulguin treure el màxim profit.

Entenem que la nostra identitat digital cada cop té més protagonisme en un món saturat d’informació. El periodista, com a professional que ja compta amb unes habilitats comunicatives, pot aprofitar les eines d’internet generant coneixement, compartint-lo i creant comunitat; elements que sense cap mena de dubte enriquiran molt més la seva feina. Per assolir-ho, cal que crei una identitat digital d’acord a la seva pròpia i per això és necessari conèixer les principals eines d’internet i tenir clar com s’hi vol ser present, quina seria l’estratègia a seguir. Però no només parlarem d’eines, sinó també de l’actitud que cal prendre davant d’elles. De fet, la nostra reputació digital ens dirà molt de la nostra identitat. Per això, cal pensar i valorar la nostra presència a internet.

En la mateixa línia que la Bernadette Farriol, que també prepara un taller pel Media140 sobre com vivim la xarxa, des d’una vessant més psicològica i filosòfica, també voldríem fer una crida perquè si sou periodistes, ens expliquessiu com heu anat dibuixant la vostra identitat digital a internet, si teniu bloc i per què, i per què useu les xarxes socials. Les vostres experiències ens podran servir com a exemples a transmetre durant el taller. Podeu fer-ho comentant aquest post, per mail o enviant-me links on ho expliqueu.

Moltíssimes gràcies!

You Might Also Like

9 Comments

  1. Bernadette

    Jo no sóc periodista, però fa temps que em moc per la xarxa i m’agradaria donar el meu parer.

    Crec que la participació a la xarxa s’ha de fer des de la transparència, amb una alta dosi d’humilitat i amb interès per col·laborar amb tota la comunitat. La reputació digital no la veig com un objectiu, sinó com una conseqüència, perquè a la xarxa hi ha ua sèrie de valor implícits que s’han de tenir en compte: la individualitat no funciona i la recerca de la fama es considera una actitud imadura i molt efímera. La constància és un valor, l’esforç té reconeixement, la creativitat s’aplaudeix i el respecte pels altres és imprescindible.

    Jo em sento còmoda abocant part de la feina que faig a la xarxa, en comptes de deixar-la oblidada al disc dur de l’ordinador. Vaig canviar els “favorits” del navegador per Delicious, l’agragador de RSS per Google Reader. Les presentacions en diapositives les deso a Slideshare. També tinc un blog, que em serveix sobretot de llibreta d’anotacions, escriure m’ajuda a ordenar idees. Uso Springpad en comptes de post-it i així amb diferents eines que tenen una part pública i privada. Tot allò que no em fa vergonya compartir ho deixo a la part pública.

    També em sembla que una bona reputació digital va acompanyada de bones companyies, és important trobar bons companys de viatge i llegir-los, ecoltar-los, enllaçar-los, retwitejar-los, apendre del que expliquen…

  2. Anna

    Segur que no entrem en el perfil, i que potser no et podrem ajudar però tu a nosaltres si, penjo el teu post i el comentari de la Bernadette (molt interessant) al nostre diari digital de Batxillerat Paperly/EdOrsBatx, perque ara mateix a l’assignatura de Psicologia s’està treballant sobre la identitat digital i els valors en la utilització de les xarxes socials. Qui sap si algun futur periodista s’ho fa seu.
    Un plaer,Gemma.

  3. GemmaUrgell

    Moltes gràcies Bernadette, molt útil la teva aportació. Això de l’springpad no ho conec, m’ho miraré! Coincideixo amb això de l’humilitat i que la reputació digital és una conseqüència dels nostres actes a la xarxa. M’encantarà poder parlar amb tu personalment dijous vinent!

    Anna, encantada de poder ajudar i ja m’explicareu els resultats d’aquesta assignatura! Una abraçada

  4. Tona Pou

    Yo no som periodista però em guanyo la vida (gairebé per miracle) d’això d’escriure per la xarxa. Dic per miracle perquè no he fet absolutament res del que dic a la gent que s’ha de fer per tenir una imatge a la xarxa que faci que et puguin identificar amb un perfil professional.
    He fet sempre el que m’ha nascut, una mica per instint, i com diu Bernadette, transparència, humilitat i ganes d’aprendre i compartir.
    Tot i així pareix que tenc una identitat digital bastant marcada i encara no sé ben bé com… Tenc el meu blog tonapou, però també un de foto i un altre de contes (?) curts, el flickr amb fotos més pensades i el posterous per les imatges del moment. També el posterous pels cans. I twitter. Sempre twitter que m’ha canviat la vida, perquè és on més he aprés.
    Tenc perfil a slideshare, deso els enllaços a delicious, tenc compte a youtube on encara no he pujat cap video (=S) i el meu facebook és privat. Faig servir els RSS per feina i pels blogs dels amics que no tenen twitter, perquè la meva font d’informació i de selecció de la informació és twitter.
    I he tengut moooooolta sort amb la gent que m’he trobat, que m’envolta i acompanya a la xarxa. N’hi ha, inclús, que em recolzen i m’estimen. Això sí que no sé com es fa… És del que estic més agraïda. I és el que fa que segueixi aprenint i cresquent. és el que fa que no vegi el moment que me’n cansi.

  5. Taller Identitat digital i periodisme | media140 Español blog

    […] d’un article escrit per Gemma Urgell, per llegir-ho complet visita el seu blog comments people […]

  6. ruth

    penso que la reputació digital és construeix gairebé sense voler-ho, com el currículum laboral. no hi pensem, però va agafant forma així sense pensar-ho moltes vegades.

    està clar que hi ha periodistes que la tenen molt ben definida perquè totes les eines 2.0 versen sobre la seva activitat professional i, en conjunt, si estan ben resoltes i tenen continguts interessants, esdevenen una font informativa potentíssima, immediata i de consulta obligada. passa que tot sovint, les diferents eines 2.0 són usades per a consum professional/ personal alhora i aleshores sí que construïm la reputació digital però gairebé sense ser-ne conscients i sense pensar que allò és el que ens definirà a la xarxa.

    cal potser una presència més “pensada i reflexionada” i menys automàtica?

    és tan sols un apunt, m’agradaria explicar-ho més en detall però el temps no em deixa. espero que ens trobem al media140 i en parlem.

    1abraçada

  7. Jordi de Miguel Capell

    Hola!

    Penso que com la majoria, vaig començar amb més dosis de curiositat que de res més, però és veritat que poc a poc l’he anat definint, gairebé a la força, per treure-li major rendiment a les xarxes socials. Donaria per moltes línies però faig un mínim apunt per cada eina:

    Twitter: Recordo com a primera gran experiència periodística el seguiment de la cobertura del cop d’estat a Hondures. Em va servir moltíssim no només per seguir els aconteixements sinó per començar a teixir una xarxa de fonts d’informació sobre temes que m’interessen. Poc a poc he fixat més aquests temes: comunicació per al canvi social, periodisme digital, cooperació, drets humans, activisme… Centreamèrica. No acostumo a tocar temes personals, però sí que m’agrada expressar-me com a persona, no només com a “màquina de mostrar enllaços”. Crec que és bo mostrar-se sincerament i natural: un és així i no perds absolutament res per mostrar-ho… Segueixo a gairebé tothom que em segueix, perquè considero que tothom té quelcom a explicar i penso que si li poden interessar els temes que tracto, amb més raó! Crec també en la contínua cerca de fonts (ser proactiu, no paro d’augmentar followings!) i en interactuar molt i molt.

    A Twitter mai m’he amagat de dir on treballo: no entenc per què no ho haig de dir, si tard o d’hora ho sap tothom. És evident que s’ha d’anar una mica en compte amb el que es diu, però en cap moment m’he privat de fer certs comentaris que trobava necessari fer-los, amb connotacions polítiques, etc. Les xarxes són públiques i s’hi hi entres més val no amagar-se de res que sigui evident…

    Facebook: En un principi el tenia més com un espai d’un pèl més de reflexió, o aquesta era la idea. Vaig començar-hi amb un usuari estrictament personal, el vaig deixar fa un temps i hi vaig tornar però per fer-ne un mix amb l’ús periodístic. No acostumo a actualitzar-lo tant com el twitter, però sí m’agrada que aporti un valor extra, aprofitant les avantatges que té (per exemple, la presentació de vídeos, esdeveniments, etc.). Sóc un pèl més estricte en l’acceptació d’amistats, però finalment acabo acceptant, perquè no tinc res a amagar tampoc, al cap i a la fi.

    Bloc: Des de fa diversos anys la meva escriptura web s’ha localitzat al bloc del Fòrum de Comunicació, Educació i Ciutadania (http://cicomunica.blogspot.com), col·lectiu al qual pertanyo, però recentment n’he obert un d’individual (n’havia tingut un fa massa i poc a veure amb periodisme). Considerava important tenir un espai només per a mi, ja que hi havia temes que per la seva naturalesa, temàtica o enfocament no s’acabaven d’ajustar al bloc de CiComunica i creia que formaven part de la mateixa manera del meu pensament. La seva obertura, per tant, va ser una clara resposta a la cerca d’una identitat digital més ferma (potser la més clara de totes). El que hi faig és tractar els temes que no tracto a CiComunica, bloc que alimento des del meu personal amb referències i on segueixo publicant,

    Marcadors socials: Crec que aquí és on rellisca més la meva identitat digital. No li trec tant partit com hauria, i crec necessari posar-s’hi i fer neteja. Tot i que tinc compte a delicious i és ben públic, no l’acabo utilitzant, potser perquè les xarxes socials han acabat fent de reader…

    Signatures: La meva identitat digital, a més, queda plasmada a la signatura que acompanya els meus correus electrònics personals, mostrant els enllaços a les xarxes socials en les que sóc present: Facebook, Twitter, Delicious i WordPress. Vaig eliminar Flickr i Posterous, potser en considerar que la seva manca d’actualització i varietat de temàtiques no s’ajustaven a la identitat més o menys sòlida de la resta d’espais, però tampoc ho tinc tan clar. 😉

    Que vagi molt bé el taller! 🙂

  8. Txell Costa

    Al principi navegava per la xarxa com si trepitgés raïm, sense mirar massa on anava. Com si fos un massatge per a l’ego, de tant en tant m’autobuscava a Google… però sense que l’experiència tingués més transcendència.

    A mesura que he desenvolupat i aprofundit la meva faceta com a periodista digital (gestora de continguts, coordinadora de projectes TIC, dircom digital…) me n’he adonat que vendre’s a un mateix és el que més costa, i que internet ho sap tot.
    Així ha estat com, de mica en mica, ha anat construint la xarxa següent:
    – Web professional http://www.txellcosta.com (estàtica, no és d’actualització periòdica).
    – Twitter enllaçat amb Facebook: bàsicament, contingut relacionat amb el món professional. Tinc els followings de Twitter segmentats per interessos, i grups d’amistats amb privacitat diferent a Facebook.
    – Linkedin
    – Youtube i Flikr per mantenir el web
    És una petita xarxa, fàcil de gestionar, on aglutino tot els meus treballs i interessos; alhora, em serveix de book professional.

    A més a més, faig servir eines –com ara Klout, Google Alerts, Social Mention…- per rebre alertes periòdiques.

    Considero que “el movimiento se demuestra andando”, i per això he de procurar tenir una bona imatge digital. Malgrat tot, aquest “autovendre’m” encara em costa.

    PD Apali, moooooooolta merda i, qualsevol cosa, aquí estic!

  9. Gemma Urgell

    Tona, ja t’ho vaig dir via Twitter… moltes gràcies pel comentari. Ets autèntica i això a la xarxa agrada!

    Ruth, gràcies per passar-te per aquí! M’agrada la visió de què molts hi som sense saber ben bé com i que anem construint la nostra reputació i identitat sense voler-ho. Per això cal ser conscients del que fem o diem

    Jordi, merci per aquest resum detallat d’eines i usos, em serà molt i molt útil! Molt interessant això de la signatura, de deixar clar a on més se’t pot trobar.

    Txell, molt interessant això de vendre’s un mateix i les possibilitats que internet ofereix per això. M’agrada això de què el “movimiento de demuestra andando” 🙂 Molt real!

Leave a Reply