La curiositat fa crèixer

D’aquí un mes faràs dos anys. Et miro i alucino en com de ràpid t’has anat fent autònoma i els maldecaps que tinc en cada pas que fas, en cada avançada.

Cada vegada que hem incorporat una novetat en la teva vida m’ha passat el mateix: m’he omplert de dubtes, m’he carregat d’interrogants, he buscat informació, demanat consells i sobretot, donat moltes voltes al llit i rumiar, rumiar i rumiar. M’ha passat mentre t’alletava (que si mama prou o potser massa, que si fa les preses massa seguides o massa poc, etc); quan et vam introduïr els purès, els primers dies a la llar d’infants o la primera nit dormint a casa els avis.

El darrer pas ha estat acomiadar-nos dels bolquers. Ja fa mesos que tenim l’orinal al bany i contes sobre la qüestió. Te n’he parlat molt i hem practicat. I els dubtes tornaven a venir: que si potser és molt petita, que si ara és l’hivern i pobreta, si es mulla, que si això i que si allò. I entre el mar de dubtes, el dia FB (fora bolquers) va arribar (amb una nit prèvia sense aclucar ull).

I un cop més, m’has donat una lliçó: amb naturalitat et vas fent gran. No cal amoinar-se tant. Ets espavilada, constant i molt curiosa.

Bàsicament, a casa qui no aprén sóc jo…

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *