La fabricació digital i l’enginyeria

Estem davant d’una nova revolució industrial que ens porta a la creació digitalitzada i a la producció a mida. Per definir-ho d’una forma senzilla, la fabricació digital consisteix en convertir dissenys informàtics en objectes reals; en fer que el consumidor mateix pugui ser capaç de fer-se una casa, una pròtesis ortopèdica o un cotxe. Les impressores 3D són el fenòmen més conegut i estés de la fabricació digital, però hi ha altres aspectes també a tenir en compte.

La fabricació digital és fruit de la convergència de diferents tendències: les noves tecnologies de fabricació (impressores 3D, robots, fressadores làser, etc); el núvol com a canal per a la distribució de la producció i magatzem de la informació; l’electrònica amb sistemes com Arduino o Raspberry Pi que permeten a persones no expertes a realitzar desenvolupaments electrònics, i l’internet de les coses que implica la connectivitat en xarxa de tot tipus d’objectes.  

Però, també molt important, és que més enllà d’aquestes tendències tecnològiques, la fabricació digital també respón a moviments socials com la cultura lliure, l’Open Software (programari lliure) i el Crowdsourcing (el coneixement col·laboratiu). Sense cap mena de dubte, la fabricació digital és una pràctica oberta de producció entre iguals i això genera un trencament del model productiu industrial tradicional ja que es fan públics i lliures dissenys i models de producció facilitant que qualsevol persona en qualsevol part del món pugui pugui fabricar-los

Però no tothom té accès a una impressora 3D o a segons quins coneixements. Per això hi ha els Fablabs o laboratoris oberts de fabricació digital; una xarxa global de laboratoris locals que donen accés als individus a les eines de fabricació digital i la promouen. Es tracta d’espais que inclouen eines variades com talladora làser, fressadores, talladores de vinil, software divers de modelat 3D, impressores 3D, entre d’altres; on s’hi fan trobades, cursos, tallers i també projectes comuns.

Alguns exemples de l’aplicació de la Fabricació Digital:

  • WASP (World’s Advanced Saving Problem) és el nom d’un projecte que té com objectiu resoldre un dels principals problemes que hi ha al món: construir cases econòmiques per a tothom. Tenen com objectiu construir una impresora 3D de dotze metres d’alçada que, amb una despesa energètica molt baixa (2 kw) i usant materials com l’argila o pellets de fusta, permeti construir cases molt econòmiques. Es tracta d’un projecte autofinançat a partir de de la venda d’impressores 3D més petites dissenyades per construir peces úniques per a la construcció; objectes de ceràmica o bé restauració d’obres d’art. A més, és un projecte col·laboratiu i opensource.
  • Wikihouse. És un projecte també col·laboratiu: una comunitat internacional dissenya uns plànols, els penja a internet i qualsevol pot usar-los per a construir-se ell mateix una casa. Només es necessitaria una fressadora per a tallar les fustes d’aquesta wikicasa. A més, al ser un projecte en obert, els plànols es poden costumitzar segons la mida que es vulgui. Segons aquesta comunitat, es tracta d’un projecte molt versatil, de preu baix i fàcil construcció que pot ser molt útil en casos d’emergència o per usos efímers d’habitatge. L’arquitecte que va tenir la idea de desenvolupar aquest kit de contrucció és Alastair Parvin.
  • OpenBionics. Es una iniciativa open source per a crear mans robòtiques i ortopèdiques que es puguin fer amb impressores 3D i materials de baix cost. A la seva web es poden descarregar els tutorials per a fer-les, així com adaptar-les com es necessitin. També recentment han anunciat que han signat un acord amb Disney i Marvel per dissenyar mans ortopèdiques per a infants inspirant-se en protagonistes d’Starwars, super herois o d’altres pel·lícules infantils.
  • Wikispeed. Un altre exemple de fabricació digital, en aquest cas, d’un vehicle. Joe Justice és un programador interessat en cotxes i va decidir crear el seu propi vehicle al garatge de casa. Va crear un grup de treball amb els seus amics amb metodologia Agile Scrum. Ara han dissenyat més models, i han publicat en codi obert tot el seu sistema de fabricació perquè qualsevol que vulgui pugui fabricar-se el seu propi cotxe.

De fet, la fabricació digital obre la porta al món de la producció a qualsevol persona. Es passa de la societat del consum a una societat productora de les seves pròpies idees on tots podem ser capaços de dissenyar i fabricar espais i objectes. I els professionals hauran de saber aprofitar els avantatges de la fabricació digital per tal de generar noves oportunitats de negoci.

Fablabs i Moviment Maker

Els fablabs van començar com un projecte d’extensió del Center for Bits and Atoms del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i s’han convertit en una xarxa global i col·laborativa sota el paraigües de la Fab Foundation que promou la creació de més Fablabs. A Catalunya n’hi ha sis, concretament a Barcelona, Lleida, Terrassa, Castelldefels i Sitges. (Aquí es poden consultar: https://www.fablabs.io/ ). D’altra banda, anomenem makers als artesans, reparadors, aficionats de la fabricació digital. És una extensió de la cultura DIY (do it yourself). En el moviment maker, el dissenyador, fabricant i consumidor poden ser una mateixa persona. S’impulsa, doncs, un nou sistema productiu i de consum sostenible.

Article publicat a la revista Theknos 203 del Col·legi d’Enginyers de Barcelona. Podeu llegir-la on-line aquí.

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *