La iaia ha fet 90 anys!

img_4358La iaia Maria de baix, com la coneixem a casa, ha fet 90 anys. I ha fet una festa, una festassa! I ho ha donat tot! Com ballava 🙂

Em va demanar que llegís unes paraules, i això és el que m’ha sortit:

 

 

“No em cansaré de repetir-te que firmaria per arribar als 90 anys i arribar-hi tal i com estàs tu. Enveja molt i molt sana, la que tinc. Aquí, envoltada de persones que t’estimen i t’aprecien, ben viva i desperta, amb energia i força. Quina raça, la teva!

El primer record que tinc de tu és a la cuina de ca l’Àngel, una cuina gran i que sempre feia olor de menjar: canelons, caldo, ànec, vedella, cargols. Amb la iaia Carmeta asseguda a una cadira, rondinant, i aquella estufa de llenya al bellmig. I l’avi, feinejant a fora, amb les gallines, o llegint el Mundo Deportivo a la cadira.

Llavors, com ara, ja et desvivies pels teus: cuidant la iaia Carmeta, passejant amb la iaia Emilia. I estimant molt a l’avi, el padrí. Quan menjàvem a casa vostra, la Laia i jo, el padrí era l’estrella, l’ocorrent, el de les batalletes, el que ens feia riure. Tu, en canvi, més en silenci, eres de les que patien i pateixen per tot: “ja mengeu, tapa’t que fa fred, ui, quin encostipat”. De les que ens alimentaves amb grans tiberis, de les que ens aviciaves amb caramels i xocolatines i de tant en tant, algun dineret. Potser no tenies batalletes per explicar però, sense cap mena de dubte, sabíem i sabem que tens el cor molt gran, enorme, i sempre estàs aquí, ben aprop, a punt per ajudar, per animar. En definitiva, per estimar.

Iaia, la iaia velleta de baix, com et diuen el Pau i la Marta. L’has feta ben grossa, avui. Clar que sí! 90 anys s’han de celebrar i s’han de celebrar molt bé. Perquè en els temps que corren costa arribar als 90 anys tan bé com estàs tu i perquè, sobretot, mira tot el que has aconseguit. Mira tots aquests que tens a la vora: els teus fills Pau i Teresa, els gendres Joan i Rosa; els néts, besnets, consogres, cosins, veïns, amics. Tots i cadascún dels que som aquí dubto que poguéssim dir alguna cosa fora de to sobre tu. Perquè ets generosa, ets atenta. Pesadeta, sí, també, però d’aquell pesat que estima i pateix.

I m’agradaria que tots els que som aquí per festejar l’aniversari de la iaia, també celebréssim la vida. Celebrar que val la pena viure-la intensament per arribar als 90 anys com has arribat tu. Perquè ets un exemple de què la vida pot ser molt bonica, que hi ha moments tristos i injustos, però que s’ha de tenir el valor i la força per continuar endavant. Amb el cap ben alt, treballant fort, cuidant els que tenim a la vora, somrient i, sobretot estimant. I tu, iaia, no en tenim cap dubte, ets de les que estimes molt”.

img_4370

  

Articles semblants:

  • No hi ha articles semblants

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *