Com els media han tractat el #pdfeu

torre agbarDurant dos dies Barcelona ha acollit la primera trobada europea del Personal Democracy Forum on han assistit més de 400 persones de tot Europa i dels Estats Units especialment vinculades a la política, a la comunicació política i a l’activisme social i ciutadà a través de les noves tecnologies. Com que malauradament em vaig perdre la major part de les ponències (el meu va ser el PdF backstage, és a dir, el d’una voluntària que ha col·laborat en la seva organització, fet del qual me’n sento molt orgullosa), voldria fer una crònica sobre com els mitjans han tractat aquest congrés.

Tot i el nivell dels ponents, dels participants vinguts d’arreu del món, dels projectes presentats, de la voluntat d’incrementar aquesta xarxa de persones i idees a Europa; els mitjans de comunicació de casa o bé només ho han reflectit superficialment amb l’anècdota de la campanya del Barack Obama (com ha fet TV3 en l’entrevista a Rospars on només esmenta que aquest ha assistit en un fòrum de política i internet); o han fet, des del meu punt de vista, una crònica esbiaxada i amb força prejudicis del que ha estat aquest congrès (com considero que ha fet El País digital); o bé demostren que la única preocupació que tenen, com va fer El Mundo, és preguntar a l’organització si el president del Parlament, Ernest Benach, va respondre les preguntes del públic en català o en castellà.

Però, com diria aquell, els nostres mitjans no estan per la labor. Prefereixen recrear-se en l’escàndol polític, la corrupció, els estira i arronsa dels partits polítics abans de sortir del seu establishment per entendre i esforçar-se en comunicar les noves visions que hi ha a tot el món, per parlar dels projectes i la gent que intenta fer una política millor amb l’us de la tecnologia. Molts d’aquests visionaris han estat a Barcelona durant dos dies, i ha costat convèncer als mitjans d’aquí de la importància d’aquest acte (i que consti, que hi hem insistit molt).

No comptem en espais informatius que publiquin cròniques i/o reflexions al voltant de temes com aquests (com existeix en altres paísos del món); ens trobem amb el dubte de qui ho cobreix, societat? política? tecnologia?; un molt poc coneixement i especialització;  l’actualitat preval davant la reflexió, … I, el que encara considero més greu, en esdeveniments internacionals com aquest s’acaba demostrant una realitat que és estesa a tot Espanya (Catalunya inclosa): tenim cert complexe d’inferioritat que només se sap solucionar “marcant paquet”.

PdF va tenir més de 30 mitjans acreditats, malauradament, la major part d’ells estrangers (Suècia, Anglaterra, Estats Units, Alemanya, Itàlia i França, principalment; i potents com Wired o Associated Press, entre d’altres). Sé que anteriorment ja es van publicar dues entrevistes, una a El Periódico i una altra a El País; i que en les properes setmanes altres mitjans de casa com l’Avui, Catalunya Ràdio o El Periódico també ho faran; que el diari ABC n’ha fet una crònica i que, sobretot, qui més hi ha apostat ha estat en @janquim des del 3cat24 (que ha publicat 3 cròniques), així com BTVnoticies.cat.

En canvi, si fas una recerca a blogs o al twitter del hashtag #pdfeu; o t’adones de la quantitat de persones que ho han seguit en streaming gràcies a civicolive.com (2.000 persones, segons ells), es demostra que el tema interessava. Això doncs referma la teoria que, si es pretén canviar el món, millor no comptar amb els mitjans tradicionals sotmesos a grans grups de comunicació, a aquests ja els hi van bé que la política no canvii massa. El contra- poder (entés com la capacitat de diferents actors socials per canviar les relacions del poder institucionalitzat) necessita d’uns mitjans de comunicació diferents i, ara per ara, només l’internet social, els social media, ho poden oferir.

Interessant la lectura de l’article de Manuel Castells “Communication, Power and Counter-power in the Network Society” i que em va recomanar Ismael Peña i que coincideix amb les sensacions que he tingut durant la difusió del Personal Democracy Forum Europe als mitjans de comunicació espanyols i catalans, especialment.

La fotografia és de Dominic Campbell

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *