La (no) memòria històrica de Vilafranca

El migdia del 21 de gener de 1939, l’exèrcit franquista de la cinquena divisió de Navarra entrava a Vilafranca del Penedès. Dimarts va fer 81 anys d’aquest trist episodi. Aquesta efemèride ha passat de llarg en aquesta vila. Ni se n’ha parlat, ni se l’ha recordat, ni se l’ha valorat. Malauradament, massa sovint, molts moments claus de la història, que haurien de ser rememorats, passen sense pena ni glòria a Vilafranca del Penedès. Dies com l’aniversari de la proclamació de la República, el 14 d’abril, o l’aniversari de l’afusellament del president Companys, el 15 d’octubre.

Revisant què han fet altres ciutats per retre homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura en motiu de l’entrada de l’exèrcit franquista fa 81 anys, he vist que a Vilanova i la Geltrú, a Terrassa o a Manresa, per exemple, han fet un acte institucional commemoratiu. I si encara miro més, veig que en totes aquestes ciutats, i a Sabadell, a Reus i en moltes més tenen en marxa, de fa uns anys, plans o programes de Memòria Històrica on, l’Ajuntament amb la ciutadania i les entitats treballen conjuntament en investigació, difusió i reflexió al voltant dels fets històrics del segle XX. També he vist que alguns municipis com Cervera, Manresa o Navàs aquests dies estan posant llambordes stolpersteine (ideades i fetes per l’escultor alemany Gunter Demnig) davant dels edificis o llocs on van viure persones empresonades o deportades als camps nazis, una acció que s’està repetint en 21 països europeus.

Mentre que l’agenda instucional i les accions culturals de molts Ajuntaments compten amb actes, espais de memòria i indrets singulars claus en la memòria col·lectiva, a Vilafranca del Penedès aquestes commemoracions les organitzen només entitats i associacions. I sort d’elles, perquè el nostre govern municipal demostra un menyspreu per a la memòria històrica i no exerceix lideratge en l’àmbit de la memòria. I, sincerament, sap greu, com a vilafranquina, que el meu govern passi de llarg de la història col·lectiva més recent.

A Europa són els partits d’ultradreta els que combaten contra la memòria històrica, els que neguen fets tan greus com l’holocaust. O a Espanya, és la ultradreta la que ens dona una visió edulcorada del franquisme i la repressió de la dictadura. No m’agradaria ser malpensada, i espero, sincerament que aquest ‘passar de llarg’ de la memòria històrica sigui, només, deixadesa o desconeixement.

Articles semblants:

  • No hi ha articles semblants

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *