L’avi Rocías ha fet 90 anys!

Diumenge l’avi ens va convidar a dinar per celebrar el seu aniversari i vaig llegir això:

“El Rocías ha fet 90 anys i aquest aniversari bé es mereix unes paraules. Com ja li vaig dir a la iaia Maria quan ella va fer els 90, firmaria per arribar als 90 tal i com estàs i, sobretot, envoltada de tota aquesta gent que tant t’estima i t’aprecia. És que de fet, avi, veient tot el que fas i com estàs, pocs dirien que tens 90 anys!

El primer record que tinc de tu és aquella furgoneta SABA taronja carregada de peix, aparcada a la porta de casa teva, davant la peixateria de bon matí. I vinga a treure caixes i a col·locar bé les sardines, els musclos, el lluç i a omplir la càmera. Llavors no sabia que tu ja feia més de tres o quatre hores que eres despert i havies anat a Tarragona a comprar-lo, a la llotja.

Darrera el mostrador de la peixateria m’hi vaig passar molts dissabtes pel matí, amb la iaia Maria. I sense calculadora ni caixa registradora, feia sumes amb allò que la clientela s’emportava. L’avi no hi era a la peixateria durant el matí, però no penseu que jeia al sofà, no. Això mai! Ell venia peix amb la furgoneta pels pobles del voltant i, per la tarda, era a l’horta o a la vinya, perquè a més de vendre peix, també venia enciams, calçots, pebrots, tomàquets i mongetes a la mateixa botiga.

És que tots els que coneixem l’avi estem d’acord en què és una persona molt treballadora. Només cal que li mireu les mans. Unes mans grans, grosses i plenes d’història: mans de treballar en una pedrera, al camp, a la peixateria, i encara ara, que amb 90 anys segueix anant als garrofers, a les olives, a la vinya amb la seva furgoneta blanca.

Per sort, aquests darrers anys ha baixat una mica el ritme, però això no vol dir que s’estigui a casa, no. Mai! Si no és a la vinya, l’avi és al Vendrell, a fer-la petar amb aquells companys i amics de joventut. Ell, vendrellenc de pro, va venir a viure a Bellvei per amor, per estar al costat de la iaia Maria i fer família. Sense aquesta decisió, molts de nosaltres no seríem avui aquí.

També tots coincidirem que l’avi és una persona tossuda i una mica esquerpa. No és de fer petons ni abraçades i quan se li posa una cosa al cap, no para fins que ho aconsegueix. Aquest és el caràcter ‘Rociero’ que diem a casa i que les filles i també els néts portem una mica als gens (o almenys això diuen els que ens aguanten).

Però darrera d’aquestes mans grosses i aquesta imatge de ferro, hi ha també molta tendresa. Mireu sinó com es mira la iaia, com l’ajuda i l’acompanya a tot arreu, com fa que estigui bé i no pateixi. I molt sentit i respecte pel pròxim: clients de la peixateria, veïns, família, tots coincideixen en què si han necessitat un cop de mà, l’avi allà hi era per ajudar-los.

Avi, fa un parell de dies em vas dir que feies 90 anys, però que pensaves molt en els que no hi eren. Ho deies pensant en el teu germà Cisco. Com us entenieu, eh! Però estic segura avi, que el Cisco també està avui aquí, entre nosaltres, festejant el teu aniversari. I somriu i està feliç de veure’ns aquí.

Però no ens posem tristos perquè avui som aquí per celebrar els 90 anys de l’avi. Perquè costa arribar als 90 anys tan bé com estàs tu. Mira sinó el que has aconseguit: les teves filles, les teves netes i néts i els besnets. I els que vindran, perquè quin regal més bonic t’han fet l’Oriol i la Cristina!

I som aquí per això, per celebrar la vida i que cal viure-la intensament. Que pot tenir moments tristos i injustos, però que hem de tenir el valor i la força per continuar endavant. Amb el cap ben alt, treballant fort, cuidant els que tenim a la vora i estimant. I tu, avi, n’ets un exemple.

Per molts anys!

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *