Les preuades vacances

Sempre he dit que la setmana abans de les vacances d’estiu és de les millors de tot l’any. El neguit d’acabar i/o avançar el màxim de feina tenint a l’horitzó uns dies de festa i desconnexió són de les sensacions més especials que hi ha. El compte enrere. Malauradament, aquest compte enrere s’ha tornat molt més evident i més difícil de passar aquest any: el Jordi ha estat uns dies a l’hospital, res greu, però una setmana ingressat costa de passar. Ha estat a l’hospital quan el temps s’ha aturat i qualsevol pas endavant de la malaltia i la indisposició, esdevenia una fita. L’evolució lenta però constant i les petites fites, acompanyat dels gestos atents i servicials de tot el personal mèdic, i les converses i complicitats amb el company d’habitació han fet que aquests dies siguin menys durs del que podien haver estat. És en moments així com més valores els petits gestos, els petits passos.

Ara, a punt de marxar cap a l’aeroport, només ens queda somriure per deixar la feina més o menys feta i, el que és més important, valorar encara més aquestes preuades vacances que han costat d’arribar.

Fins aviat, feu bondat i gaudiu de les petites coses que ens dóna la vida.

Si t’agrada el bloc i aquest post, els pots votar al Premis Blocs 2010 fent clic aquí . T’estaré molt agraïda 😉

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *