Malenconia


Aquest cap de setmana he sentit la malenconia, que com diu l‘Institut d’Estudis Catalans, és “una tristesa vaga, ombrívola i duradora”. El setembre de per si ja acostuma a ser un mes complicat, tornada de vacances, els dies s’escurcen, sents el fred més proper,… I jo li sumo que dissabte, baixant de Barcelona cap a Bellvei, vaig sentir les vinyes més aprop que mai. S’amagava el sol d’un cel clar i serè, el de després de les pluges, amb els pàmpols que brillaven, la terra humida, que deixa crèixer les males herbes al costat d’uns ceps ja veremats. Vaig somriure, “com m’agrada el Penedès”.

La plana, les vinyes, les oliveres, el mar al fons, pobles blancs, tractors matiners, en bicicleta pels camins, la verema, l’avi, trencar ametlles, prendre la fresca, … Algunes d’aquestes coses encara les puc gaudir, les puc sentir, altres… malauradament, ja costa més.

I és això el que em fa estar trista, estimar una terra que mica en mica es desengruna. Polígons, urbanitzacions, pisos, cases iguals una a l’altra,… I ara què? Pisos buits, casas tristes, cada cop més atur.

Aquest cap de setmana pancartes han irromput Bellvei “Salvem el casc antic”. L’ajuntament ha canviat les normes subsidiàries i, quina sorpresa!, això fa que el projecte de 16 pisos més piscina al bellmig del casc antic de Bellvei, allà on ara hi ha la casa més antiga del poble i un dels patis més bonics que encara queden desaparegui. Si a Calafell s’ha fet, han aconseguit una protecció del casc antic, potser és hora que a Bellvei fem alguna cosa, o serà massa tard.

No es pot seguir com fins ara, veient com apareixen noves promocions allà on hi ha cases velles, amb història; no podem deixar que l’obra vista de les façanes noves deteriori uns carrers blancs, amb llum; no podem deixar que s’utilitzin materials que no acorden per res amb els de la casa del costat; si us plau, una mica d’ordre!

Progrés, si, però no a qualsevol preu. No vull tornar a posar-me trista quan deixi el Penedès que m’enamora a la meva esquena.

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *