Noves formes per avançar

Amb tot l’afer de la suspensió de la modificació del POUM a l’àmbit del carrer Comerç per part de la Generalitat de Catalunya que obliga a refer de cap a peus el projecte estrella de Junts per Vilafranca i el PSC es posen de manifest les formes de fer política completament caduques del nostre govern local.

Formes caduques perquè no es va buscar l’acord amb els grups municipals. Perquè no es va treballar de forma conjunta quan, projectes d’aquesta dimensió, que hipotequen una part de la ciutat durant molts anys, necessiten de grans acords.

Formes caduques perquè no hi va haver participació ciutadana, no es va buscar fer un projecte de la mà del veïnat en una època en la qual la major part d’administracions obren processos participatius en temes urbanístics com aquest.

Formes caduques perquè s’ha treballat molt poc per difondre el passat vitivinícola d’un barri i no se l’ha tingut gens en compte a l’hora de dissenyar el nou pla urbanístic. Tampoc s’ha tingut en compte el talent local a l’hora de preservar o pensar com podria posar-se en valor el barri

Formes caduques perquè s’han menystingut els ciutadans, que cada cop estan més informats, que tenen capacitat d’organitzar-se i que demanen tenir incidència més enllà del moment electoral, sobretot si està en joc qüestions que afecten la seva quotidianitat.

Formes caduques perquè, un cop vista la resolució de la Generalitat, l’alcalde Regull i el tinent d’alcalde Romero s’afanyen a dir que són unes esmenes petites, que no cal tan alarmisme, que amb quatre modificacions estarà tot arreglat i que tot plegat és un tràmit habitual, com si partits polítics i ciutadania no fossin prou espavilats per entendre allò que hi diu la resolució.

Formes caduques perquè s’enfaden perquè no han tingut accés a la resolució però no reconeixen que se’ls va passar per alt la reunió de la Comissió Territorial d’Urbanisme, una reunió que es publica al web del Departament quatre o cinc dies abans de què es faci i en la qual pot assistir-hi l’alcalde i tenir així informació de primera mà.

Ara és moment de fer autocrítica i de deixar de banda les formes caduques de fer política. Posem el marcador a zero i fem les coses ben fetes, com s’haurien d’haver fet des del primer moment. Comencem de nou, govern, oposició i veïnat a dibuixar un projecte que sumi, que posi en valor el barri i el seu patrimoni vinícola i el dinamitzi perquè nous negocis s’hi instal·lin. Que els veïns i veïnes comptin amb millors espais públics, amb zones verdes (de veritat) i més equipaments.

És el moment d’aprofitar aquesta suspensió per avançar plegats. S’ha demostrat que anar per lliure i generant malestar entre el veïnat no funciona. Siguem ambiciosos i anem més enllà, adaptem-nos als nous temps, apliquem noves formes i busquem grans acords.

Potser no anirem tan ràpids, però els passos seran més ferms i convincents.

Article publicat a El 3 de vuit

 

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *