On són les dones?

Doncs són a la primera línia d’aquesta pandèmia. I no ho dic en positiu. Al contrari. En tota aquesta crisi sanitària, social i econòmica de la COVID19, les més perjudicades estan sent les dones.

Ha caigut majoritàriament en les dones la cura i l’educació dels nens i nenes mentre les escoles van estar tancades. Una tasca que es feia, sovint i en els millors dels casos, complementant amb jornades de teletreball. Una càrrega que, sumada a la incertesa del moment, ha passat factura psicològicament.

Segons les dades que facilita diàriament el Govern, es pot veure que el nombre de positius de COVID és notablement major en dones que en homes. I això es deu a què són les dones les que estan a primera línia d’aquesta pandèmia, les que, per la seva feina, estan més exposades al virus: infermeres, personal sanitari, metges, botigueres, indústria agroalimentària, etc.

Sembla que estarem mesos amb aquest virus levitant al nostre voltant. Haurem de conviure-hi temps, de prendre nous hàbits. Però que el virus no provoqui una bretxa de gènere encara més gran, que les dones no haguem de fer passos enrere. No podem renunciar a la nostra activitat professional per tenir cura dels fills o d’altres persones a càrrec; no podem permetre que les dones siguin les més perjudicades en els ERTOs i en els acomiadaments; que el personal sanitari no pateixi més retallades; que el personal que treballa en serveis essencials ho faci de forma digna i amb seguretat.

La situació actual ofereix una oportunitat per fer un canvi, donant una resposta feminista a la crisi, des del lideratge comú i la corresponsabilitat i posant la cura de les persones al centre de la societat. En definitiva, que hi hagi una perspectiva de gènere real en totes les polítiques públiques que es despleguin i promoure que, al sector privat, la igualtat sigui real.

 

 

 

 

 

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *