Per què les xarxes socials funcionen en la comunicació del vi?

Fa un parell de dies, en @janquim em va fer unes quantes preguntes sobre el vi i internet per una peça que estava preparant pel portal d’informació 3cat24.cat on parla de diferents comunitats i projectes relacionats amb el vi i les xarxes socials i les TIC. Una de les preguntes que més em va fer pensar va ser si el vi tenia quelcom especial que el feia diferent a altres productes/sector a l’hora d’utilitzar internet com a mitjà de comunicació, relació amb el client, etc.

Com ja he repetit força en aquest bloc, crec que pel sector del vi internet és clau per dos motius: per una banda, el vi és un producte que conté molta informació (i per tant, també coneixement), rera cada ampolla, hi ha una història, una cultura, una forma de fer, un territori, molts cellers, moltes marques; i, per l’altra, cada vegada hi ha més interès així com més coneixement i ganes d’aprendre per part del consumidor sobre vins. Tot això fa que els social media i siguin unes bones eines per transmetre aquests coneixements i generar comunitat al voltant d’un producte que, permeteu-me, és molt més que un producte.

Els social media permeten connectar directament el consumidor amb el productor, sense intermediaris en un sector on la intermediació (distribuidors), està a l’ordre del dia.  Un celler que treballi molt bé els social media i les eines TIC trobarà més fàcilment el seu nínxol de mercat i li serà molt més rentable que no usar altres eines de comunicació molt més cares i que els seus pressupostos no poden assumir.

El del vi és un món molt avesat a la recomanació i per això poden ser interesants els social media. De segur que ens fixem molt en l’opinió que pot tenir un amic nostre al Facebook o al Twitter sobre un vi; o consultem a comunitats i webs sobre vi per veure què opinen de determinat producte, … És interessant doncs que el celler conegui què diuen d’ell a internet, què pensen els seus consumidors dels seus productes, parlar amb ells en aquests espais, consultar blocs, …  Molts cops pot ser més negativa una mala opinió en una web que no ens puntui Robert Parker!

Estem d’acord en el que el vi no es pot digitalitzar, però al voltant del vi es poden generar moltes experiències autèntiques: des d’un bloc on un productor va narrant el seu dia a dia en un celler, a vídeos casolans sobre fets concrets del procés, a rutes interactives per un celler, … i, amb l’enoturisme, també hi ha un gran camp a recórrer. Si saben emprar bé aquestes eines, sent realment autèntics, podem provocar experiències físiques: provant els vins, recomanant-los als amics perquè coneixes el productor, o visitant la bodega i sentir-te com a casa perquè coneixes molt d’aquell elaborador. És a dir, emprar el 2.0, per aconseguir moments físics autèntics.

Amb tot, però, cal ser conscients de per a què s’utilitzen aquestes eines i, que cal ser transparent, autèntic i estar disposat a conversar i dialogar amb consumidors.

I, això del 2.0 no deu estar del tot malament si el Robert Parker ja està al twitter, des de fa uns dies, no? El que potser ell no ha entès massa bé és que la xarxa serveix per escoltar, parlar i conversar (només segueix a 3 persones i no s’ha comunicat amb cap dels més de 1000 seguidors que té).

Articles semblants:

  • No hi ha articles semblants

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *