Per sucar-hi pa sense gluten

(article publicat a El 3 de vuit el passat mes de maig)

Fa uns dies, el 18 de maig, es va celebrar el Dia Internacional de la Celiaquia. La celiaquia és una intolerància al gluten de per vida que provoca danys a les vellositats de l’intestí prim que afecta la capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments. Ara ha fet un any que vaig ser diagnosticada i el gluten ha desaparegut de la meva vida. En aquest mateix espai, fa uns mesos, explicava com havia canviat el meu dia a dia i quins eren els nous hàbits que estava aplicant.

El balanç d’un any sense gluten és, pel que fa la salut, molt positiu. I, en l’àmbit social, no ens podem queixar: tinc amics que fins i tot tenen galetes i magdalenes sense gluten a la seva despensa per si els vaig a visitar!

Ara fujo dels forns de pa (i mira que n’hi ha, plens de croissants i altres temptacions esplèndides i que no puc evitar com voldria perquè tinc la sort que els del meu voltant no són celíacs i en poden gaudir). M’he tornat una clienta habitual a botigues de dietètica i ja em conec quasi totes les marques de les empreses que es dediquen a fer productes sense gluten.

Però per sort, en aquest darrer any, el celíac penedesenc pot trobar una àmplia oferta d’establiments prou interessants. Per exemple, a Vilafranca hi ha La Tahoma, una cafeteria que a més de tenir pastisseria sense gluten deliciosa, també fan entrepans, com al Coro. O si vols menjar ràpid i amb un frankfurt en tens prou, pots anar al Danubi, que a més tenen cervesa sense gluten. I a les xarcuteries ja no és estrany trobar un cartell de sense gluten ni lactosa sobre els fuets, llonganisses i botifarres. O trobar cons sense gluten per acompanyar els gelats del Mira. I el que tinc pendent, anar a fer una ullada a “El món del celíac”, una nova botiga del Vendrell que fa pinta de ser el paradís dels intolerants al gluten.

I pel que fa els restaurants, doncs es progressa prou bé pel que fa a coneixement i versatilitat i agilitat a l’hora d’adaptar un menú: a “El Costat del Museu” del Vendrell, a la carta ja especifica què és sense gluten, així com al menú diari, i poden oferir-te pa; com a “El Cèntric” de Vilafranca. O al flamant restaurant “En Rima” de Mas Tinell, que fàcilment adapten el menú i t’ofereixen també pa sense gluten. O al “Miquel Soria”, que també tenen pa especial.

És que no us podeu imaginar com enyoro poder sucar pa quan vaig a menjar fora! Per això, no entenc perquè hi ha restaurants que no ofereixen un trosset de pa als celíacs quan podrien tenir-ne fàcilment al congelador. Si, el pa sense gluten és més car i potser els destarota l’escandall, però de segur que oferint una llesca de pa sense gluten a un celíac, et guanyes un bon client que segur que repetirà perquè haurà valorat molt positivament aquest detall.

More at stress reducing foods site.

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *