Polítics 2.0 i Polítics 0.0

El primer bloc que vaig començar a llegir i a seguir va ser Debat a Bat, de l’amic Donaire. Un blog que parla de política, educació, turisme, societat i moltes altres coses d’una manera propera i amena, i amb coneixement de la causa, com ell diu, “basat en un fet real i amb apunts del natural”. I si us parlo d’aquest blog ara no és només per animar-vos a seguir-lo; sinó perquè em serveixo de 3 posts del Donaire ( Diez usos políticos del facebook i Lo que hemos aprendido de Obama , Parlament 2.0, entre molts altres que giren al voltant de la política 2.0) per animar a alguns polítics a fer un pas més, a baixar de les “estrelles” i a donar la cara, a mostrar-se tal com són, a deixar participar i a no tenir por a escoltar opinions que no són com la seva, a debatre-les.

I tot això ho dic perquè no pot ser que després de la creació d’un fòrum de debat per part d’un grup de joves del meu poble: “Bellvei, expressa’t en llibertat“, on veïns de forma continuada han parlat de la necessitat de fer un debat públic i presencial sobre com volem que sigui el nostre poble, el nostre casc antic; on s’ha demanat repetides vegades la participació de l’alcalde en aquest espai donant el seu parer sobre el que s’està debatent, sobre les seves preocupacions; que l’ajuntament ha rebut més de 500 al·legacions en contra d’unes normes subsidiàries perquè entenen que aquestes perjudiquen el nucli antic; la única resposta sigui la més poc democràtica, la unidireccional: la d’un butlletí informatiu a la porta de totes les cases.

El diumenge, tots els bellveïns vam poder llegir a casa un butlletí de 4 planes a tot color amb les opinions de l’alcalde sobre el casc antic i sobre aquells que no estan d’acord en com s’ha portat tot plegat. Només us transcriuré una frase, la darrera:

“No em puc permetre perdre el temps, en causes tan grises com la que patim i si algú vol seguir aquest camí, allà ell… ni amb mi ni a l’equip de govern ens hi tobarà”. Causes grises? Doncs donem-li color i oferim un debat com déu mana, on els veïns poguem escoltar totes les parts, totes les opinions i ens poguem fer una idea més o menys clara sobre tot plegat. Perdre el temps és escoltar als veïns?

Davant d’una nova forma de fer política, on polítics de tots els colors estan veient com cal obrir les portes a la socialització 2.0, a mostrar-se transparents, de fàcil accès, a facilitar les eines d’interrelació, a crear ciutadania, … ens trobem com un alcalde veu només en un butlletí a tot color, enviat per via “sota la porta”, sense dret a rèplica com la única manera de fer política, d’escoltar i de ser escoltat.

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *