Polítics valents

(article que publico avui a El 3 de vuit)

Sovint sentim parlar de política o de polítics 2.0 per referir-se a una actitud oberta cap a la conversa, el diàleg, la col·laboració entre ciutadà i representant a través d’unes eines d’internet que faciliten aquesta relació (blogs, xarxes socials). L’autèntica política 2.0 no existeix ni existirà fins que no se superin les traves que fan poc transparent aquest sistema de governança: sistema electoral que allunya el representant del ciutadà, partitocràcia per sobre de la meritocràcia, poca transparència en el finançament dels partits, desconnexió entre el que passa a la societat i la bombolla en la que viuen alguns polítics o el seguidisme dels mitjans de comunicació pel manteniment d’aquest status quo.

Però tenim la sort que avui dia existeixen ja uns quants polítics 2.0 i d’aquests, alguns els tenim ben a la vora, com Carles Campuzano, un diputat de Vilanova i la Geltrú a Madrid que sap a qui es deu (a la ciutadania i no tant als partits) i promou noves formes d’escoltar i conversar amb els ciutadans, votants i no votants del seu partit. Per això va obrir un bloc ara farà 4 anys per poder explicar directament, sense filtres del partit ni dels mitjans de comunicació, allò que fa, que defensa, que pensa i que reflexiona; un polític actiu a xarxes com Facebook i Twitter i que escolta i promou noves iniciatives per donar més veu a aquells que representa. La seva darrera aventura ha estat que, a través d’una plataforma d’internet, Mixedink, (http://ca.mixedink.com/CarlesCampuzano/Immigracio) i amb la col·laboració de la xarxa de ciutadans www.nuestracausa.es, permetre que tothom qui ho vulgui presenti les seves propostes per la reforma de la llei d’estrangeria. Es tracta d’una iniciciativa pionera a Catalunya i a Espanya i que polítics com Barack Obama ja estan utilitzant i que demostra el caràcter valent d’en Campuzano.

I dic valent perquè apostar per aquest projecte, tenir aquesta actitud 2.0, és símptoma d’una voluntat de canvi, d’intentar canviar la forma que entenem la política actual, de buscar una nova via de relació amb la ciutadania, de trencar amb la desafecció; en resum, de saber que la nostra veu i la nostra opinió té algun sentit en la presa de decisions. Crec que Campuzano és valent perquè encara hi ha pocs polítics disposats a canviar els partits i la política des de dins.

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *