Què importa realment del vi?

De petita sovint acompanyava l’avi a la cooperativa a buscar vi. M’agradava l’olor que feia la botigueta, posar la mànega dins l’ampolla i prémer una espècie de pistoleta. Omplíem la garrafa i m’encarregava d’anotar en una llibreta “Joan de Ca l’Àngel, 5 litres”. Arribàvem a casa, omplia el porró i braç amunt, en feia un glop. I jo li demanava: “Més amunt, padrí, més amunt”. I ell provava i estirava el braç, i alguna taca de vi queia a la camisa. I dinàvem, amb l’àvia, que també bevia vi, però en un got i amb gasosa.

De més jove era de les que reclamava una ampolla de vi per acompanyar les pizzes, les tapes o l’hamburguesa de torn. “No et va bé una cervesa?”, m’havia dit algú. “No, per menjar prefereixo vi o aigua” i per sort, sempre hi havia algú més a taula que aplaudia la meva opció i compartíem ampolla. Llavors m’agradaven els vins blancs, afruitats i aromàtics que ara potser no compraria. Suposo que va amb l’edat…

Ara m’agrada que la meva filla em demani olorar el vi, i que el petit també l’imiti i em digui que fa olor de maduixa. Que tingui clar què és un vi tranquil i què és un cava (la diferència entre el Clàssic Penedès i el cava encara no li hem explicat) i que ens acompanyi en xous de vins i no s’avorreixi.

I sobretot, el vi m’interessa perquè darrere d’ell hi ha persones i històries. Per què, quan bevem una copa de vi sempre va acompanyada d’un moment. No acostumem a beure vi per beure. M’agrada pensar que en tot el procés, des de la vinya fins a la copa, hi ha un seguit d’emocions, de persones, de paisatges, de moments compartits.

img_2983Com el d’aquest passat diumenge, on tot una colla vam tastar vins a L’Arboçar amb la bona gent de Vins de Foresta al voltant d’una taula. Menjar, converses, records i vins. I, abans de marxar, un paper en blanc. “Ajudeu-nos a fer les contraetiquetes… què hi posaríeu?”. Tots vam somriure davant d’aquest repte i vam estar d’acord en fugir de tecnicismes. “Passió, llar de foc, nit d’estiu, frescor, nostàlgia, massís del Garraf”, eren alguns dels mots que ens evocaven aquells vins. Perquè el vi, al cap i a la fi, és això: un àpat, com el que feia de jove quan estudiava, en una pizzeria de Gràcia; un moment, com el viscut fa uns dies a l’Arboçar; un record, com el porró i l’avi; un m’agrada o no m’agrada, com diu la meva filla amb les olors.

Article publicat a El 3 de vuit

Articles semblants:

  • No hi ha articles semblants

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *