Que només esdevingui quotidià allò que ens fa millors persones.

El coronavirus ens ha portat moments de tristesa i angoixa. Nits d’insomni, impotència i llàgrimes. Ens ha deixat a molts sense feina, sense projectes. I en els pitjors dels casos, sense alguna persona estimada. Ens ha fet veure que els polítics i les administracions no estaven preparades per fer front a una crisi d’aquesta magnitud, i que algunes, amb més o menys èxit, intenten aplicar mesures i propostes per fer més fàcil el demà.

Hem assumit actituds i formes de fer que ja hem integrat als nostres hàbits: ens posem mascareta per sortir al carrer, netegem amb més consciència tot allò que hem comprat, ens canviem de roba i calçat quan entrem a casa. Hem incorporat noves paraules al nostre dia a dia com confinament o distància social i ja no se’ns fa estrany que cada migdia a l’informatiu apareguin polítics i persones amb uniforme oferint rodes de premsa. Situacions que fa uns mesos ens podrien semblar absurdes, les hem assumit de forma cívica sense queixar-nos.

També està servint per qüestionar-nos moltes coses de la nostra vida, a valorar allò que realment és important. Intentem mantenir cert ordre a casa, fer una mica d’exercici, menjar de forma saludable. Ja no agafem el cotxe per anar a comprar, tirem de les botigues del barri i dels productors propers. Contactem més sovint amb persones que estimem i enyorem. I establim rutines, com sortir a les 20h a aplaudir i a sentir-nos acompanyats pels veïns i veïnes.

Res tornarà a ser com abans, ni a nivell personal, social ni econòmic. Però d’aquesta distòpia que ens ha tocat viure vull pensar que ens quedarem amb les quotidianitats que ens fan sentir vius: l’empatia, la creativitat i l’enginy per passar millor les hores, la voluntat de molts en col·laborar en tot allò que estigui a les nostres mans, el tenir cura de l’altre i sentir-se acompanyat. Actituds que també existien abans del coronavirus, però que llavors, empesos per un sistema individualista, havíem mantingut en un segon pla.

Articles semblants:

  • No hi ha articles semblants

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *