talkingabout amb Joan Carreras, escriptor

Hi ha persones que tenen un do especial per la conversa. Saben escoltar, debatre, fer que obris els ulls i els enfoquis amb angles diversos, que et parlen apassionadament i, sobretot, al seu costat el temps no corre. Sovint l’oratòria va lligada a l’habilitat d’escriure, de plasmar en un document en blanc relats, ficticis o no, que tenen vida pròpia. En Joan Carreras té, des del meu punt de vista, aquests dos dons. El de l’habilitat d’escriure el podeu trobar al seu bloc o en qualsevol dels llibres que ha escrit. Un bri d’aquest do en la conversa el podeu veure en aquest talkingabout que li vam fer uns dies abans de les eleccions del 25 de novembre. Segur que el que diu us atrapa i no us adonareu de la seva durada (quasi 26 min).

Mentre tornava a casa després d’un matí a Badalona (on ens va rebre a casa seva i, sobretot, ens va fer un tastet de la seva ciutat tot passejant pels seus carrers, que va ser una delícia i una agradable sorpresa, perquè Badalona és bonica!) pensava que en totes les ocasions que he coincidit amb en ell ( l’estimat @janquim ). Moments on sempre he sortit fascinada de la seva habilitat en la paraula i sobretot, de la seva capacitat per crear, innovar i alhora reinventar-se.

Us recomano fervosament que estigueu al dia del que publica al seu bloc on hi trobareu veritables joies com La finestra de la independència, entre d’altres. En Joan a més és creatiu i té una habilitat especial: la d’usar eines d’internet ja sigui per trobar detalls i frases que l’inspiren (com la sèrie Tuitaires que publicava al 324.cat) o usar-les com un llenç per acabar generant peces que tenen vida pròpia, que s’acosten a l’art. I si no, mireu aquest experiment amb l’Storyfy i la cançó d’Imagine del John Lennon.

La seva faceta com escriptor l’he conegut més tard, amb Carretera Secundària, una novel·la que em va enganxar des de la primera pàgina carregada de misteri, amb dosis de relacions humanes i que t’absorbeix totalment. Ara tinc sobre la tauleta de nit L’Home d’Origami i espero que em duri dies (no s’haurien de fer mai curtes les novel·les que t’atrapen).

Sincerament, no li perdeu la pista i si teniu l’ocasió de conversar amb ell o, fins i tot de col·laborar-hi, no la deixeu perdre!

El Ricard Espelt també en parla, d’aquesta conversa.

Pont del petroli de Badalona
Pont del petroli de Badalona

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *