#talkingabout – Joe Rospars

Durant les darreres setmanes, la meva tasca dins del Personal Democracy Forum ha estat la de difondre als mitjans de comunicació europeus la conferència Personal Democracy Forum i, durant els dos dies de congrès, col·laborar amb els mitjans de comunicació presents i intentar lligar entrevistes entre ells i els ponents. Evidentment, el nom d’Obama era el que més va cridar l’atenció als periodistes catalans i espanyols presents i, per tant, Joe Rospars era el ponent més sol·licitat. Gràcies a això, entre una entrevista i una altra, vaig aprofitar per conversar amb ell, sobre EUA, sobre Europa, sobre l’Obama, però també vam parlar de desafecció, de corrupció, i de la necessitat d’una política i una classe política més autèntica i transparent.

En Rospars va ser el director de nous mitjans de la campanya presidencial de Barack Obama. No arriba a la trentena i darrera les seves ulleres que recorden pel·lícules dels anys 60, s’amaga una mirada tímida i intel·ligent; de qui ha tingut sort perquè se la buscat i se l’ha treballat molt, però no en fa ostentació. Vesteix de forma elegant, amb americana i corbata, suposo que per amagar la seva joventut. Em pregunto si amb trenta anys en un país com el nostre hagués pogut triomfar, si se l’haguessin pres en sèrio… en fi, una de les moltes diferències que ens separen dels Estats Units i que em recorda aquell viatge on també vaig conèixer altres joves emprenedors, creadors, impulsadors.

Talkingabout: Joe Rospars from redall on Vimeo.

En Rospars continua treballant en el mateix lloc on estava abans de la campanya de l’Obama, a Blue State Digital; tot i que no amaga que gràcies a això, ha rebut més clients i l’empresa ha crescut (amb seus a NY; Washington, Londres, entre d’altres). Des d’allà dissenyen campanyes per partits polítics, candidats, ONG, i també festivals de cinema com el Sundance. En un moment dels molts que compartim parlem de tots els llibres i personatges que han aparegut arrel del cas Obama: voluntaris d’arreu del món que han publicat libres, han fet conferències i s’han erigit com assessors polítics per haver participat en la campanya. És el poder del marketing, em diu, i Obama ha estat un filó per molts. Però, evidentment, només l’autenticitat serà la que prevaldrà i, en l’era de la xarxa, d’internet, el venedor de fum es troba aviat i és la transparència la que guanya.

Vaig explicar-li la desafecció que sentim a Catalunya i a Espanya, dels darrers casos de corrupció, de quin és el nostre sistema polític partitocràtic i de moltes altres coses. Ell em va dir que allò que va nèixer als Estats Units, la mobilització de l’Obama, també es va deure en uns moments molts durs i a un alt descontentament de la societat nordamericana per un polític, en Bush, i per una forma d’entendre les relacions dels Estats Units amb el món. Obama va ser l’excusa que va posar en òrbita i va fer sortir al carrer a milers de nordamericans que, voluntariosos, van creure en el canvi. Però, perquè això arribi cal que els ciutadans siguem capaços d’organitzar-nos i de mobilitzar-nos i la xarxa ens ho permet. També calen líders, però sobretot cal estendre aquest lideratge i que sigui autèntic i organitzat. Aquí ens sabrem organitzar?

Ja en la darrera ponència del #pdfeu, després de la darrer compromís de Rospars amb un mitjà de comunicació, vam aprofitar per fer aquest petit #talkingabout al hall de la Torre Agbar. Tantes entrevistes que havia fet en dos dies… evidentment no em podia negar un #talkingabout 😉

Ricard Espelt is talking about too

Lloc de gravació: Torre Agbar (Barcelona)
Dia: 21.11.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: iMovie

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *