"Tia, sempre estàs al facebook!" o què respondre quan em diuen coses semblants.

En un sopar amb amics ahir a la nit, entre plat i plat, i copa i copa, algunes de les converses es van iniciar amb un: “Tia, estàs sempre al Facebook!”; “Perquè canvies tant l’estat del Facebook?”; “Què és això del Twitter, quina gràcia té?”,… o d’altres com “vaig estar seguint l’evolució de debatdevi del passat dimecres a través del teu twitter, va anar bé, no?”; o la Pepa Loves, una altra lover del 2.0, que em va dir que a través del twitter estava aprenent molt i coneixent gent interessant i, fins i tot, es planteja crear un videoblog.

Les converses d’ahir em porten a recordar el programa Digitals, de COM Ràdio, on Marc Lòpez deia que al ciutadà ens falta saber que aquests canals són útils per moltes més coses a part de penjar fotos o estar en contacte amb els teus amics.

Així doncs, intentaré fer un exercici i així, tenir a punt respostes per converses com les d’ahir; idees per la gran pregunta:

Què em proporciona tenir perfil al facebook, al linkedin o al twitter; tenir un blog propi i un blog “comunitari”?

– fa incrementar la meva curiositat (que no és poca) i, per tant, em genera més ganes d’aprendre i més coneixement
– em permet conèixer gent amb inquietuds semblants a les meves; per tant, es creen noves xarxes de relació
– projectes en els quals estic implicada tenen més visibilitat;
– perquè crec que és molt més important ser-hi que no
– perquè diàriament em justifica que aquestes i d’altres xarxes socials construeixen ciutadania i trenquen fronteres
– perquè em permet seguir esdeveniments sense haver-hi de ser presencialment
– perquè puc saber què fan alguns polítics (no tots els que voldria seguir), i puc interrelacionar amb ells sense filtres
– perquè es construeix ciutadania
– perquè puc posar el meu gra de sorra en aquelles idees o causes que em preocupen, per tant, em sento més participativa amb el meu entorn
– perquè sóc periodista i actualment, la meva feina no pot prescindir d’aquestes eines
– perquè em dedico a la comunicació i, en molts casos, aquestes eines són l’eix del meu dia a dia
– perquè si, perquè m’agrada i perquè hi crec
– perquè constantment li vaig trobant noves utilitats i aquesta llista podria no tenir fi.

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *